“No som conscients de l’èxit assolit”

Era el meu pri­mer any a Girona i tinc molt bons records. No només de l’ascens, també del grup humà que hi havia. L’enti­tat tenia difi­cul­tats econòmiques i vam pas­sar molts mesos sense cobrar, però l’esforç i el sacri­fici de tots va sal­var el club, que depe­nia de pujar de cate­go­ria.

Teníem clara la neces­si­tat de pujar, però jo no era cons­ci­ent de tot el que com­por­tava aquell gol. Amb el temps, he anat assi­mi­lant la importància que va tenir.

L’altre dia, la per­sona que em va aten­dre a l’hos­pi­tal de Bar­ce­lona em va reconèixer i m’ho va recor­dar.

Sí, sí. Va anar així. Quan et pas­sen coses com aquesta, t’ado­nes de la trans­cendència d’aquell gol. És una part impor­tant de la història del Girona, i s’agra­eix que la gent d’arreu m’ho recordi 16 anys després. És tot un orgull. Tant de bo poder tor­nar al club en un futur.

Sí, em vaig incor­po­rar a l’àrea d’obser­vació de juga­dors [scou­ting] de l’acadèmia i vaig tre­ba­llar-hi durant uns mesos, però ho vaig haver de dei­xar perquè estava pas­sant per una època per­so­nal com­pli­cada.

Raül Agné, que ales­ho­res era l’entre­na­dor de l’equip, em va tru­car per dir-me que volia comp­tar amb mi. Quan vaig rebre la tru­cada, estava ingres­sat, m’aca­ba­ven d’ope­rar d’apen­di­ci­tis al Tru­eta. Després, ens vam veure i em va expli­car el pro­jecte, la intenció de pujar i els juga­dors que vin­drien. Em va trans­me­tre con­fiança des d’un pri­mer moment i em va dir que m’espe­rava quan estigués recu­pe­rat.

No és gens agra­da­ble. Els fut­bo­lis­tes complíem amb la nos­tra part, perquè els resul­tats eren bons, però la gestió econòmica del club no ho era. Les nos­tres famílies ho van pas­sar mala­ment. La clau per superar-ho va ser la cohesió del ves­ti­dor i la feina del cos tècnic, que va saber ges­ti­o­nar una situ­ació com­pli­cada. Real­ment, era l’únic que fallava. En l’àmbit espor­tiu, tot anava bé. Per sort, vam aca­bar tor­nant a segona divisió. Si no ho haguéssim acon­se­guit, no vull ni saber què hau­ria pas­sat amb el club.

De cap manera. Em va tocar viure un estiu com­pli­cat quan Josep Gusó, ales­ho­res pre­si­dent del club, em va voler apar­tar de l’equip. Jo, que mai no havia tin­gut cap pro­blema amb ningú, aca­bava de reno­var i encara no teníem entre­na­dor. Era incom­pren­si­ble. Al final, vaig aca­bar gua­nyant-me el lloc i par­ti­ci­pant en un bon gra­pat de par­tits.

Vaig apren­dre molt de Raül Agné i me l’apre­cio molt. També m’encanta com trans­met Rubi. Té un gran conei­xe­ment del joc i és un entre­na­dor molt com­plet. Tenim una manera sem­blant de veure el fut­bol.

Va ser com­pli­cat. Aque­lla lesió a Vila-real, un tren­ca­ment de cinc centímetres a l’isquio­ti­bial, va ser un cop dur. Tenia molta il·lusió i em vaig que­dar amb les ganes. Em va tocar aju­dar d’una altra manera. Vam arri­bar amb bai­xes a la final i molt jus­tos física­ment. L’Alme­ria va ser molt supe­rior.

No. Oriol Alsina, ales­ho­res direc­tor espor­tiu del club, em va dir que Machín no comp­tava amb mi. Quan Alsina va sor­tir del Girona, em va ofe­rir la pos­si­bi­li­tat de fit­xar pel Lla­gos­tera, equip que aca­bava de pujar a segona divisió i del qual ell era el direc­tor espor­tiu. Va ser un movi­ment estrany que em va des­col·locar. Vaig aca­bar fit­xant per l’Alavés.

Em va saber greu. M’estimo molt el Girona. Era dels més vete­rans, però tenia la il·lusió de con­ti­nuar apor­tant i estava dis­po­sat a que­dar-me en un altre rol i amb menys minuts.

M’hau­ria encan­tat rebre una ovació de l’afició, però va anar com va anar i pre­fe­reixo no donar-hi gai­res vol­tes. Penso que el club hau­ria pogut tenir més tacte o haver orga­nit­zat alguna cosa, però no depe­nia de mi. Més tard, em van fer un home­natge i va estar molt bé, però m’hau­ria agra­dat un altre comiat després de fer el gol de l’ascens i jugar tants par­tits. Dit això, no guardo ran­cor a ningú.

El crei­xe­ment va ser impor­tant i neces­sari. Per escriure la història del Girona cal un lli­bre molt grui­xut. Hi ha hagut epi­so­dis de tota mena. Crec que el club hau­ria pogut ges­ti­o­nar dife­rent algu­nes situ­a­ci­ons envers els socis. Per exem­ple, per engres­car l’afició molt abans de pujar a pri­mera divisió.

Els rècords són per batre’ls. M’ale­gro que hi hagi juga­dors que pas­sin a for­mar part de la història del Girona i l’aju­din a créixer, però vull des­ta­car els tre­ba­lla­dors del club. Alguns fa molts anys que hi són i es merei­xen el mateix reco­nei­xe­ment que aquests fut­bo­lis­tes.

Li haig de donar les gràcies perquè he gau­dit veient-los jugar. Empa­titzo molt amb la seva idea de joc. La gestió del ves­ti­dor també ha estat remar­ca­ble. Míchel està demos­trant que, per fer les coses ben fetes, cal seguir un camí i no sor­tir-se’n. Si a això hi sumes la qua­li­tat, el talent i l’esforç dels juga­dors, el resul­tat és el que hem vist, però no podem nor­ma­lit­zar que el Girona jugui la lliga de cam­pi­ons. No som cons­ci­ents de l’èxit asso­lit.

Cal gau­dir del moment, sense treure pit i tocant de peus a terra. Si no man­tens els valors, la humi­li­tat i tot el que t’ha por­tat fins aquí, qual­se­vol rival et pot gua­nyar. La lliga de cam­pi­ons és un premi enorme per al club, la plan­ti­lla, l’afició i tots els qui ens esti­mem el Girona. A més, la ciu­tat se’n bene­fi­ciarà econòmica­ment.

En el fut­bol hi ha fac­tors incon­tro­la­bles. Tot­hom vol gua­nyar i la pressió hi és, però no s’ha de dei­xar de gau­dir i valo­rar el moment. Tots els clubs vol­drien tenir el pro­blema que té ara el Girona. Som uns pri­vi­le­gi­ats. L’equip va pujar a pri­mera, va bai­xar i va tor­nar a asso­lir l’ascens. Ara, està en procés de con­so­li­dar-se. És millor cen­trar-se a com­plir objec­tius a curt ter­mini. No tinc cap dubte que el cos tècnic ho sabrà ges­ti­o­nar. I, dins del ves­ti­dor, hi ha gent impor­tant que hi aju­darà. Els resul­tats són una con­seqüència del tre­ball diari, i aquest equip n’és un gran exem­ple.

Fa anys que formo part del depar­ta­ment d’obser­vació de juga­dors del pri­mer equip i el filial del Cadis, però m’agra­da­ria ser pri­mer o segon entre­na­dor. Tam­poc des­carto ser coor­di­na­dor o direc­tor de meto­do­lo­gia de fut­bol base. L’estiu pas­sat, vaig estar a punt d’incor­po­rar-me al Gerunda FC amb aquest càrrec. Tre­ba­llar amb la mai­nada t’aporta un crei­xe­ment impa­ga­ble.