Feliç retrobament amb el joc
El Girona monopolitza la possessió i fa el que vol amb un rival d’entitat com el Nàpols en l’amistós de pretemporada més complet
Els gironins superen els d’Antonio Conte amb gols d’un alliberat Van de Beek i Toni Villa
El Girona va superar sota la intensa pluja tot un Nàpols i firma així la primera victòria en la pretemporada en el que era el cinquè amistós que disputava (0-2). L’equip de Míchel va tornar a ser el bloc recognoscible que va meravellar el curs passat i a còpia de possessió de pilota, control del joc i cada vegada més verticalitat i valentia va acabar guanyant amb total justícia un rival sense capacitat de resposta tret d’alguna petita acceleració de Kvaratskhelia, un jugador diferencial que ja voldrien els millors equips. Van de Beek, en el primer temps, va aprofitar un regal de Meret per fer el seu primer gol com a blanc-i-vermell (23’), mentre que ja en el segon acte, Toni Villa va establir el 0-2 definitiu estirant la cama a passada de la mort de Stuani (83’). Al Girona li queden dos duels amistosos de preparació abans no comenci la lliga al Benito Villamarín contra el Betis. Seran també d’exigència contra dos equips de Premier League com el Newcastle i el Bournemouth.
El partit va començar amb un avís tímid, i gairebé únic, del Nàpols quan una centrada de Kvaratskhelia la va rematar molt malament al segon pal Mazzocchi. L’equip gironí va obtenir el control i la possessió per anar fent passos endavant i menjar terreny a un rival que esperava l’errada per sortir amb velocitat amb l’extrem georgià o Politano per bandes. Però durant l’enfrontament, els de Míchel van estar precisos amb pilota i van apostar per ser més verticals amb l’esfèrica, fet que va sorprendre els italians. Valery ho va provar amb un xut des del vèrtex, en el preludi del 0-1 de Van de Beek, que va respondre la mar de bé una recuperació pròpia després d’un error increïble de Meret, que volia connectar amb Anguissa. El neerlandès va fer dues fintes de xut i finalment va colar l’esfèrica a dins de la porteria (23’).
El gol no va reactivar els de Conte, al contrari, el Girona va imposar encara més ritme i domini amb un Arnau que en la figura de lateral en defensa, però migcampista en atac, va fer anar de bòlit els contrincants. La millor acció abans del descans va ser una pilota filtrada del maresmenc que Portu va decidir rematar sense angle quan tenia companys sols a la frontal de la petita en una posició idíl·lica.
Mantenen el nivell
En la segona part, la tònica del partit no va variar. D’entrada, Van de Beek gairebé fa el segon amb un cop de cap des del segon pal; i en una bona combinació entre Almena, Stuani i Portu, el de Beniel no va poder carregar la cama amb precisió, ja sense l’energia necessària davant Meret. A més, una centrada de Bryan Gil la va rematar al pal en pròpia porteria Spinazzola en l’intent de rebuig, poc abans del 0-2 que matava el matx amb una bona acció d’Almena, que va cedir a Stuani i el charrúa, des de la ratlla de fons va assistir Toni Villa, que va estirar la cama per superar el porter napolità (83’).
Del Nàpols, en el segon acte, poca cosa més se’n va veure més enllà d’un xut d’Anguissa des de la frontal en una accelerada local, o una rematada creuada de Kvaratskhelia ja a les acaballes, totes dues accions amb una resposta brillant d’un segur Paolo Gazzaniga.
Les molèsties no desapareixen
Míchel fa dies que no pot comptar amb jugadors importants o que han de ser clau en els seus esquemes. El Girona va viatjar a Castel di Sangro per enfrontar-se al Nàpols amb només catorze jugadors del primer equip. Sí que hi era Stuani, que va ser baixa contra el Tolosa per unes molèsties al pubis, però no hi tornaven a ser Krejci, Tsygankov, Misehouy i Solís, també amb molèsties físiques –el colombià surt d’una lesió muscular important–, a més dels olímpics Miguel, Abel Ruiz i Ureña –ja eliminat però amb uns dies de descans–. En la llista de baixes també hi eren Artero i Jastin, lesionats al turmell i l’espatlla, a més d’Ilyas Chaira i Vallejo. Aquest últim ha desaparegut del mapa per decisió tècnica, tota una declaració d’intencions del club per tal que es busqui un destí. El Girona li facilitarà la sortida amb la carta de llibertat o, si el futbolista es manté ferm en la seva decisió, haurà de pactar una rescissió per donar-li part de l’any que li queda de contracte.
Sense ‘9’ de referència a l’onze
Per culpa de les múltiples baixes, sortides i molèsties diverses, Míchel Sánchez va haver de confeccionar un onze amb algun matís respecte als darrers. El de Vallecas va tornar a apostar per una línia de quatre amb quatre centrals –Arnau i Blind van ser els laterals i Francés i David López els centrals–, això sí, amb possessió de pilota Arnau s’incrustava sense cap mania entre Yangel Herrera i Iván Martín, els dos pivots. En la línia de tres mitjapuntes del 4-2-3-1, Bryan Gil va jugar a cama canviada, enganxat a la banda dreta, i Valery per l’esquerra, mentre que Van de Beek va ocupar la part central, darrere de Portu, en la punta de l’atac i la referència entre els potents centrals italians. El neerlandès es va moure per on va voler i va tornar a demostrar que li falta ritme competitiu tot i millorar i fer el 0-1. A Portu se’l va veure molt participatiu, buscant desmarcatges sense parar però sense poder tenir el protagonisme que desitjava ni l’olfacte de gol clau per connectar les centrades.