I encara sort...
Paulo Gazzaniga
El drama defensiu del Girona al Saint James Park contra el Newcastle va ser absolut. Gairebé tots els jugadors de la línia defensiva van quedar assenyalats –la resta, també– per les imprecisions davant la pressió dels anglesos, però també per una passivitat inaudita i impròpia encara que l’equip estigui de pretemporada. L’únic que va salvar el cap tot i encaixar quatre dianes en 38 minuts va ser Paulo Gazzaniga, que va fer un autèntic recital d’intervencions per mantenir fora del ridícul espantós els seus companys.
L’argentí hi va aportar tot el seu repertori, amb aturades amb el cos, en llançaments des de la llarga distància i també des del punt de penal. Alexander Isak el va posar a prova en el minut 19 després que el jugador suec fes el que volgués amb Arnau i Francés, massa tous. Gazzaniga va endevinar la direcció del xut del davanter i es va estirar a la dreta per refusar cap a un lateral, com marquen els cànons, per evitar una segona rematada d’un rival.
El de Murphy poc va poder fer en els gols i sembla rescabalar-se d’una mala decisió en el partit contra el Tolosa que, precisament, va fer que el seu equip perdés també per quatre gols (0-4) quan va fer una dura falta a un contrincant que marxava sol a fer gol tot just en el minut 42 de la primera. Aquell va ser el primer avís de l’estiu, un correctiu, això sí, amb un de menys, que semblava haver-se oblidat guanyant el Nàpols.