Brots verds entre els dubtes
Curt de preparació i immers en diversos problemes físics de molts jugadors, el Girona treu el caràcter coincidint amb l’inici de la competició
Començar sumant a domicili i en un escenari com el Villamarín és una bona notícia
El Girona va empatar en la primera jornada de lliga en la seva visita al Benito Villamarín contra el Betis (1-1). A mesura que passen els dies, l’equip gironí valora més positivament el punt aconseguit a domicili i en un escenari on habitualment pocs rivals guanyen. Sobretot, pel mar de dubtes amb els quals arribava la plantilla i gairebé el mateix Míchel, després d’una pretemporada curta de preparació i amb les noves peces –de moment nou– sense possibilitats de tenir un acoblament total als mecanismes de l’equip. A molts aficionats, per com va anar tot, amb un conjunt gironí de menys a més, el matx contra el conjunt bètic els va recordar l’estrena del curs passat, també amb empat a un gol al camp de la Real Sociedad, llavors un rival de Champions League, tot i que les sensacions de pretemporada amb les quals arribava l’equip no tenien res a veure amb les actuals.
En el moment més oportú, Míchel i el seu equip van treure el caràcter damunt de la gespa demostrant que no se’ls havia oblidat jugar a futbol. Si bé la primera part no va ser un desastre –a 15 d’agost–, en la segona els jugadors van fer un pas endavant i el tècnic de Vallecas va moure un parell de fitxes i conceptes per fer carburar un equip que comptava amb vuit futbolistes del curs passat damunt del camp –dels quals no Oriol Romeu, que se sap les directrius de Míchel com qui més–. I això hi va ajudar. La sortida de pilota amb línia de tres nítida, la verticalitat més valenta amb possessió buscant menys passades horitzontals i la valentia definitiva dels canvis que va fer Míchel van ser realment els brots verds a tenir en compte. I és que Solís, Misehouy i Almena van brillar i aprofitar el premi que l’entrenador els va donar després d’una bona pretemporada, sobretot, el darrer. A més, dels dos únics jugadors que van debutar com a titulars, Bryan Gil i Abel Ruiz, van deixar bones sensacions damunt del terreny de joc. El primer va intentar-ho tot per la banda dreta amb decisió per encarar i buscant diagonals per trobar espais i, el davanter, va treure de lloc els centrals, combinar i connectar amb la mitjapunta i, fins i tot, va xutar en una ocasió al pal a centrada de Yangel –en el primer acte també va topar amb la fusta en una acció ja anul·lada.
En defensa, l’equip també va créixer a mesura que passaven els minuts amb una parella consolidada i veterana a l’eix que va controlar i dominar el matx aplicant el ritme que li convenia. David López i Blind van ser l’aposta de Míchel per buscar clarament una seguretat que durant gairebé tota la pretemporada no hi va ser. Arnau, perdut en la primera però retrobat en la segona, i Miguel, que va fer un partit excel·lent, van acabar de solidificar una línia defensiva clau i liderada també per Gazzaniga, que amb dues aturades brutals a rematades de Ruibal i Rodri –una en cada part i ja amb el resultat d’1-0– va mantenir viu el seu equip.
El Girona té molt marge de millora i els nouvinguts han de fer el pas endavant definitiu per entendre el sistema, la idea i la filosofia del seu tècnic per poder integrar-se al més aviat possible a l’estructura de l’equip.