Hi ha operacions que són beneficioses per a totes les parts i en què els clubs obtenen un profit no esperat; sense anar més lluny, com el que ha fet aquest estiu el Girona amb Artem Dovbyk. N’hi ha d’altres que són un fracàs ja d’entrada i l’entitat hi acaba perdent diners i el jugador marxa desanimat després d’alguna cessió. I això també li ha passat, al Girona, amb Manu Vallejo. Llei de vida que existeix també en el món del futbol. I és que el Girona va incorporar en l’últim dia del mercat estival del 2022 un extrem contrastat a primera per afrontar-hi el seu retorn. Procedent del València i amb passat també al Cadis i l’Alavés, Vallejo va entrar amb bon peu a l’equip forçant un parell de penals en l’inici de la seva aventura, però a poc a poc va perdre protagonisme en els esquemes de Míchel.

Sense trobar l’encaix al futbolista, i el mateix Vallejo sense feeling amb l’equip i el sistema de joc, després de jugar només set partits de lliga i un de copa del Rei, el club blanc-i-vermell i el jugador andalús van optar per una primera cessió de mitja temporada a l’Oviedo. La campanya passada, Vallejo va jugar de principi a fi al Saragossa, en dues operacions poc profitoses tot i tenir, com en el cas del Girona, dos inicis prometedors en forma d’un rol amb força protagonisme en els dos equips i, fins i tot, algun gol.

Aquest any, després de participar en els dos primers amistosos contra l’Olot i el Montpeller –va veure porteria contra els francesos–, el de Chiclana ja no va tornar a entrar en els plans del tècnic. Ahir mateix va firmar per un curs amb el Racing de Ferrol, de segona A, amb opció a un altra si juga un mínim de partits.