Tranquil·litat i confiança
El Girona ha sumat un sol punt en les dues primeres jornades, però ha estat en dos dels estadis més difícils
El missatge és de calma, conscients que falta acoblar al joc de l’equip les múltiples cares noves
El Girona va perdre al camp de l’Atlético i després de dues jornades continua sense estrenar la casella de victòries. Els gironins són conscients que els dos primers partits de lliga eren de màxima exigència ja que visitaven dos estadis en els quals encara no han guanyat mai en la màxima categoria. El bagatge d’un sol punt dels primers sis possibles no ha de preocupar a ningú, sobretot tenint en compte que l’equip ha hagut de canviar obligatòriament múltiples cares de la plantilla, uns nous elements que encara s’han d’adaptar i, com van definir el mateix Míchel Sánchez o David López a la zona mixta, s’han de “connectar”. De fet, mentre no s’assoleix el procés –alguns tardaran més i d’altres menys– el tècnic de Vallecas va continuar apostant per la vella guàrdia al Cívitas Metropolitano, com ja va fer al Benito Villamarín, i només dues cares noves, Bryan Gil i Abel Ruiz, van entrar a l’onze inicial –Oriol Romeu era l’altra peça nova però ja coneguda per bona part de la plantilla i, sobretot, l’entrenador–. A més, a Madrid van condemnar més que mai els errors individuals, més que el plantejament grupal del partit i el desenvolupament d’aquest per part dels futbolistes.
El conjunt blanc-i-vermell va tornar a mostrar estones de bon futbol i certa valentia amb la pilota, però la falta de malícia en els metres finals li va impedir avançar-se en el marcador, cosa que hauria provocat un cop d’efecte entre l’afició matalassera, que murmurejava veient el seu equip incapaç de fer mal en atac. Les errades de Gazzaniga van canviar la tendència del matx i el Girona, sense la frescor de cames ni l’energia que suposava haver de jugar amb un resultat en contra contra un rival com l’Atlético, no va poder fer res per evitar la derrota, descuidar la defensa en el tram final i tancar la seva cinquena visita al Metropolitano enllaçant la quarta ensopegada –només hi ha aconseguit un empat, en el curs 2017/18, el de l’estrena–. “Teníem ben preparat el partit i en moltes fases vam tenir el control i no vam patir. Els dos primers gols, sobretot el segon, ens van penalitzar molt i se’ns va fer complicat”, explicava David López a la zona mixta just després d’acabar el partit. El central admetia que s’ha d’estar tranquil però exigia més a l’equip, sabedor que hi ha marge de millora quan els nous jugadors estiguin en un procés d’adaptació i acoblament molt més avançat. “El missatge és de calma, però tampoc ens hem de conformar, ens hem de posar les piles perquè aquí no s’espera a ningú. No hem de posar excuses, ens hem reforçat bé i ara hem de generar les connexions que ens permetien jugar de memòria l’any passat; per això necessitem hores d’entrenament i partits ja que la pretemporada no ha estat la idònia. Ja pensem en dijous i guanyar l’Osasuna davant la nostra gent”, sentenciava el defensa barceloní.
El curs passat, igual
El conjunt blanc-i-vermell ha començat el campionat de lliga en dos estadis molt exigents on pocs rivals acaben guanyant al llarg de l’any –el Betis va perdre tres partits la temporada passada i l’Atlético només dos dels 19 disputats–, un motiu per posar en context els resultats i en l’alçada de la campanya que s’han donat. I és que, en la magnífica i històrica temporada passada del Girona, en què va acabar tercer en la lliga i es va classificar còmodament per disputar la Champions League, els de Míchel també van empatar i perdre al Benito Villamarín (1-1) i al Cívitas Metropolitano (3-1), pràcticament els mateixos resultats d’enguany amb molt més marge de millora per a l’equip encara al mes d’agost. “Al bagatge d’un sol punt de sis li dono relativa importància ja que ara ens preocupa més el procés i el camí per arribar a ser millor equip. Sí que volia el sis de sis, però no se’ns ha d’exigir repetir el que vam aconseguir el curs passat perquè no és la nostra lluita quedar tercers”, analitzava a la sala de premsa un Míchel que transmet tranquil·litat i que espera amb candeletes la fi del mercat per saber com li quedarà realment la plantilla.