Créixer i fer gaudir

Acom­pa­nyat de la seva gent i agraint a Déu tot el que li està pas­sant, Yáser Aspri­lla va ser pre­sen­tat ahir com a nou juga­dor del Girona. El colombià arriba amb l’eti­queta, que sol pres­si­o­nar més d’un, de ser el fit­xatge més car de la història del club gironí després que els de Mon­ti­livi hagin pagat 18 mili­ons d’euros al Wat­ford –el doble que qui tenia aquesta con­dició, Abel Ruiz, per qui es van pagar nou mili­ons a l’Spor­ting de Braga fa menys d’un parell de mesos–. Més enllà de mos­trar ner­vi­o­sisme –s’haurà de veure al camp–, Aspri­lla va difon­dre un dis­curs tran­quil, cons­ci­ent d’on arriba i pre­dis­po­sat a tre­ba­llar de valent per con­ti­nuar crei­xent amb el Girona. “El motiu pel qual he vin­gut a la família del Girona és perquè ens van convèncer a mi i al meu agent. És clar que el clima o l’idi­oma són coses impor­tants i quan va sor­tir l’opció no ho vaig pen­sar. Vinc aquí a créixer i aquest club és l’ideal; recordo que quan veia els par­tits del curs pas­sat m’encan­ta­ven i sen­tia que podia encai­xar en el joc”, expli­cava l’ata­cant.

El de Bajo Baudó, loca­li­tat situ­ada en una zona rural al sud del Pacífic, va agrair la con­fiança del club cap a ell i va espol­sar-se la pressió: “Estic molt tran­quil. He vin­gut a tre­ba­llar amb els com­panys, que en aquests pri­mers dies m’han donat suport i m’han aju­dat. Estic cen­trat a fer-ho bé i espero debu­tar dijous i donar ale­gries a l’afició; vinc amb men­ta­li­tat gua­nya­dora”, deia el juga­dor de només 20 anys però ja inter­na­ci­o­nal abso­lut amb la selecció colom­bi­ana –va tenir un paper molt secun­dari en la dar­rera copa Amèrica dels Estats Units– i amb més d’una vui­tan­tena de par­tits a l’esquena en la com­pe­ti­tiva Cham­pi­ons­hip anglesa amb el Wat­ford, club que el va treure de l’Envi­gado de la pri­mera A colom­bi­ana per tres mili­ons d’euros. Aspri­lla ha demos­trat a Angla­terra que és un ata­cant versàtil que pot jugar en les tres posi­ci­ons ofen­si­ves, fet que donarà a Míchel riquesa de recur­sos, tot i que el de Valle­cas el veu pel car­ril cen­tral gràcies a les seves con­duc­ci­ons, faci­li­tat per tren­car línies de pressió i una bona última pas­sada. “Sem­pre he jugat per dins però n’he après per ban­des i jugaré on em posi el tècnic, el que vull és millo­rar. He par­lat amb el mis­ter i em demana més del que estava donant al Wat­ford. Em diu que gau­deixi, dins l’exigència, però que està tran­quil perquè coneix el ren­di­ment que puc ofe­rir”, sen­ten­ci­ava un Aspri­lla radi­ant i ja ins­crit amb el dor­sal 10: “Sem­pre l’he por­tat i, fins i tot, amb la selecció abso­luta l’he pogut aga­far. És el meu número i agra­eixo al club que m’hagi donat l’opor­tu­ni­tat de venir i de fer-ho amb aquest dor­sal a l’esquena.”