Amb el mercat tancat i totes les peces ja fixes fins al gener, quan es torni a obrir la finestra per incorporar futbolistes, Míchel Sánchez sap que compta amb un fons d’armari considerable i òptim per afrontar un curs amb tres competicions exigents com són la primera divisió, la copa del Rei i la Champions League. La parcel·la del camp que ha quedat més ben coberta, sense cap mena de dubte, ha estat l’ofensiva, ja que el de Vallecas compta amb fins a onze jugadors de caràcter clarament ofensiu, a més d’altres que també parteixen des d’una posició més endarrerida que la de tres quarts però que acompanyen l’equip fins a la porteria rival, com Miguel Gutiérrez, des del lateral esquerre, o Yangel, Jhon Solís i Van de Beek, des de la medul·lar.

Si bé és cert que el Girona ha perdut dues peces sensibles en l’atac com Artem Dovbyk i Savinho, que en la històrica campanya passada van aportar 33 gols i 18 assistències entre els dos, enguany Míchel disposa de molts més recursos per combinar segons el rival i, sobretot, per la pressió que hi haurà sobre la plantilla amb un calendari atapeït contra oponents de primera línia. El de Vallecas disposa de quatre futbolistes que poden jugar de davanters centre, com Miovski, Stuani, Abel Ruiz i el nouvingut Danjuma –fins i tot ho podria fer Portu–. Per a les bandes, el repertori és encara major, amb Bryan Gil i Tsygankov com a titulars en els tres darrers partits i intercanviant de banda quan han volgut, o quan els ha convingut, a més del mateix Danjuma –per l’esquerra en la seva estrena al Sánchez Pizjuán–, Portu, Asprilla, Jastin o també el polivalent Iván Martín.

A la mitja punta, Míchel hi veu com a element perfecte Yáser Asprilla –ja hi va jugar contra el Sevilla–, a més de poder-hi posar Iván Martín, Gabriel Misehouy i, com ha fet durant tota la pretemporada i en l’estona que ha jugat en el campionat de lliga, Doony Van de Beek.

Hi ha altres jugadors que tenen un radi d’acció molt ampli i que també ajuden molt en atac als seus companys. Miguel Gutiérrez des del lateral esquerre n’és un exemple clar trepitjant àrea sempre que pot, combinant amb l’extrem de la seva banda –s’entén bé amb Bryan Gil– o incrustant-se en les posicions de la mitja punta per generar superioritats numèriques que fan anar de bòlit a tots els contrincants. Yangel Herrera i Jhon Solís també són futbolistes tot terreny que parteixen moltes vegades des de la medul·lar però que trepitgen sempre que poden la frontal o l’àrea per arribar des de la segona línia, aspectes que Míchel demana per als seus jugadors amb el concepte de viatjar junts com a màxim exponent.