Després d’una pretemporada atípica –se’n recorden poques de normals al club–, amb molts entrebancs en forma de lesió, la falta de noves incorporacions per cobrir les múltiples baixes en la plantilla, i havent jugant les primeres quatre jornades de lliga amb dues victòries consecutives al final que fan esvair els dubtes inicials, el Girona ha pogut recarregar piles i treballar amb tranquil·litat –sense un bon grapat d’internacionals– abans d’afrontar el primer canvi de ritme en la competició exigit per una aturada, de nou, perquè les respectives seleccions juguin el classificatori per al mundial corresponent o la Nations League, de recent creació, a Europa. El conjunt dirigit per Míchel Sánchez disputarà set partits en els pròxims 20-21 dies, entre el 15 de setembre i el 6 d’octubre. Una nova realitat que espanta qualsevol i que manté els grans protagonistes en guàrdia a l’hora d’afrontar el repte de jugar cada tres dies amb la incògnita de la resposta que tindran els jugadors, que hauran d’estar a punt per si el seu tècnic els crida a files. I ho haurà de fer. El mateix entrenador de Vallecas ja va intuir la falta d’energia en la plantilla després d’encadenar els partits contra l’Osasuna i el Sevilla en menys de 72 hores. Per sort, les dues victòries, contra navarresos i andalusos, van catapultar l’equip en la classificació i l’aturada en la lliga ha estat beneficiosa per poder treballar i carregar el dipòsit de gasolina.

El Girona disputarà en 21 dies set matxs, dos de Champions i cinc de lliga, i el primer servirà per posar a prova la solidesa mostrada pels gironins abans del parèntesi gràcies a les dues victòries consecutives. El Barça visitarà Montilivi com a líder de la classificació després de sumar quatre triomfs en els quatre primers partits i mostrar un joc diferent de l’habitual, vistós i vertical, amb una pressió elevada que provoca l’errada dels rivals. Si no n’hi hagués prou amb el desgast habitual que suposa enfrontar-se a equips com els blaugrana, només tres dies després els de Míchel hauran de recuperar forces i desplaçar-se a París –tot just 48 hores després– per enfrontar-se al PSG de Luis Enrique al Parc dels Prínceps, un duel contra un dels eterns candidats a aixecar l’orelluda per primer cop en la seva història. El debut serà un matx especial i ja es veurà si Míchel reserva jugadors pensant en la triple jornada de lliga que haurà d’afrontar en vuit dies. I és que, després de fer el debut en la lliga de campions, entre el 21 i el 28 de setembre els blanc-i-vermells hauran de tornar a centrar els seus esforços en la competició que més importa.

Els gironins tindran tres cites en la competició estatal amb dos partits a fora de casa, contra el València, a Mestalla, i el Celta, a Balaídos, dos estadis sempre exigents. Entremig, el Girona rebrà el Rayo Vallecano a Montilivi en una altra jornada intersetmanal que afectarà els abonats blanc-i-vermells –dos dels tres partits s’hauran jugat entre setmana, i a les 7 de la tarda.

Sense temps per respirar, després del duel a Balaídos, un diumenge a les 2 del migdia, amb tot el que suposa a nivell d’adaptació per al futbolista, el dimecres 2 d’octubre Montilivi serà l’escenari, per primera vegada en la història, d’un partit de Champions. El Feyenoord visitarà el Girona en la segona jornada de la lliga, en un altre duel carregat de la il·lusió de sentir per primera vegada l’imponent himne de la competició en un estadi, que, això sí, tindrà un sentiment agredolç cap als abonats que no podran seure a la seva cadira per les exigències mínimes en les instal·lacions que dictamina la UEFA per a les seves competicions.

Per acabar la traca, encara sense dia ni hora establerta, tot i que molt probablement serà el diumenge 6 d’octubre, l’Athletic Club, que haurà jugat el dijous 3 en l’Europa League, també visitarà Montilivi just abans de l’aturada per seleccions i amb la incògnita de saber quants futbolistes tornaran a marxar per no parar màquines. Ningú s’escapa de la voràgine del calendari dels equips de primer nivell, el principal repte que haurà d’afrontar el Girona en un escenari que no ha trepitjat mai en la història.