Un equip no arriba a la quinzena jornada al capdamunt de la classificació, empatat a punts amb el Madrid i havent-ne sumat 38 de 45 per casualitat. En el tram final de la primera volta, el Girona ja s’havia assegurat l’etiqueta de conjunt revelació i s’havia guanyat l’admiració de tothom. La fam de Míchel i dels seus jugadors, juntament amb un engranatge futbolístic que va funcionar a la perfecció, va permetre ruboritzar un gegant com el Barça malgrat l’enorme diferència de pressupost. Ben aviat, Tsygankov va deixar el primer en safata per a Dovbyk (0-1, 12’). Els locals van reaccionar ràpidament amb un gol de Lewandowski (1-1, 19’), però els gironins, lluny d’afluixar, van treure la personalitat i es van tornar a avançar abans del descans amb un golàs de Miguel (1-2, 40’). El partit va embogir a les acaballes. Valery va guanyar una pilota dividida a Koundé i va definir amb tranquil·litat per batre Iñaki Peña (1-3, 80’). Quan tot semblava encarrilat, Gündogan va posar-hi emoció (2-3, 90+2’). Va ser llavors quan va aparèixer el de sempre, el de les grans ocasions, i Stuani, atent al segon pal, va aprofitar una centrada de Savinho (2-4, 90+5’) per segellar un triomf històric que deixava el Girona líder en solitari i set punts per sobre del Barça. Per fregar-se els ulls.