Costaria de trobar una seqüència com la que es va viure en un parell de minuts a Mestalla. Dues accions calcades amb el mateix desenllaç nefast i repetint protagonista desgraciat. Dos xuts des de fora l’àrea d’un equip carregat de problemes i tensió, amb maldecaps a la davantera, que de cop i volta va veure la llum gràcies a la maledicció d’un defensa rival. En un mal partit del Girona, Juanpe Ramírez estava tenint una actuació solvent al darrere, que va quedar eclipsada per les dues jugades maleïdes consecutives, entre el minut 56 i el 58. Les estadístiques comptaran que el primer és seu en pròpia porta i el segon no perquè el xut de Rioja no anava a porteria i el de Dani Gómez sí, però tant en un com en l’altre el seu contacte amb la pilota va ser determinant per enganyar i batre Gazzaniga. I per convertir Mestalla en una festa per al cuer i un malson per als gironins, en una setmana engrescadora que ha tancat amb tres derrotes.

En una sacsejada cridanera, amb vuit canvis respecte a l’onze inicial de París, la novetat més destacada era la presència de Juanpe. El canari, que no havia jugat ni un minut de competició oficial i que feia més de mig any que no era titular –des del 16 de març a Getafe–, va entrar a l’eix de la defensa. Ho feia després que Míchel llancés un avís i demanés compromís i esperit col·lectiu, i és precisament Juanpe un dels futbolistes a qui cita sovint el tècnic com a exemple amb aquests valors. En la primera presència de la seva novena temporada al club, el més veterà del vestidor lluïa el braçal de capità. Va jugar al costat de Krejci, amb Daley Blind desplaçat a l’esquerra i fent de Miguel per intentar ajudar en la construcció.

El València no va exigir gaire la defensa del Girona en una primera part plana. Juanpe, després de tallar una entrada a l’àrea de Pepelu, va veure la targeta groga molt lluny de la seva posició, quan tallava una transició de Dani Gómez en la seva primera falta (24’). En la recta final de la primera part, va tenir dues intervencions positives, en treure amb el cap d’esquena, una falta lateral perillosa, i en tallar la penetració de Javi Guerra en la millor combinació local.

Tampoc havia començat malament la segona part Juanpe, que va rebutjar a córner una centrada i poc després va intervenir en una entrada a l’àrea de Jesús Vázquez per l’esquerra. Però tot va quedar espatllat, i de manera cridanera, amb les dues jugades seguides que van marcar el partit. Primer, va desviar la trajectòria del xut de Luis Rioja. I després, tot i que no va fer canviar tant la direcció del xut de Dani Gómez, també va despistar el porter argentí. Una doble garrotada que marcava del tot el retorn en la competició d’un dels jugadors veterans del vestidor, que facilitava molt la feina a un València alliberat, que no va necessitar ni fer dos xuts a porteria per celebrar la primera victòria de la temporada, i que augmentava els maldecaps per a un Girona que, en una altra dimensió, no acaba d’arrencar.