Dominador sense verí
El Girona millora les prestacions ofensives però no pot superar, per falta d’efectivitat, un Rayo que acaba tancat amb una línia de sis
Míchel i els seus futbolistes continuen sense trobar el joc ràpid, vertical i agressiu que tants bons resultats va donar el curs passat
El Girona va dominar el Rayo Vallecano, el va sotmetre per moments, el va tancar en la seva pròpia àrea però no va poder passar de l’empat a zero a l’estadi de Montilivi, on no s’han d’escapar punts en partits així. L’equip de Míchel millora, però ho fa massa a poc a poc. I és que, si bé ha de generar més joc ofensiu per incidir i tenir més oportunitats, contra els madrilenys només els va faltar precisió i claredat en els darrers metres. Es talla una ratxa de dues derrotes –tres, comptant París– però el punt és un botí escàs per a un equip que es mereixia més.
La primera part va ser soporífera i complicada de digerir. El Girona, tot i que amb més presència en camp contrari que a Mestalla, va dominar la pilota de dalt a baix però li va faltar, de nou, una circulació més ràpida d’aquesta i ser, de retruc, més vertical per trencar línies d’una pressió agressiva i molt ben treballada d’un Rayo Vallecano còmode sense pilota mentre tingués la possibilitat de recuperar-la en zona compromesa. I en aquest aspecte, en el primer acte, el conjunt dirigit per un Míchel desesperat a la banda, no va millorar gens. Les pèrdues en zona de perill per una presa de decisions dolenta no es van aturar, la falta de moviments per buscar l’opció de passada bona va fer que el joc fos massa estàtic i els madrilenys s’acomodessin encara més. Els visitants, amb pilota, intentaven ser verticals i ràpids per aprofitar la seva ocasió però els gironins, per sort, responien bé en defensa després de pèrdua. A poc a poc, Miguel Gutiérrez va començar a ser més profund, Tsygankov i Asprilla van intercanviar la seva posició a la mitjapunta i van desestructurar una mica l’entramat defensiu del rival, fins que en el 36 va arribar la primera gran ocasió del Girona gràcies a una obertura d’Iván Martín cap a Miguel, que va fer una centrada exquisida al segon pal on va arribar un Asprilla que va picar massa a terra la pilota i va fer que aquesta, amb tot de cara, sortís per damunt del travesser.
Millora insuficient
El Girona va sortir dels vestidors amb energia renovada i una marxa més. Els de Míchel van intentar bolcar-se en atac i, amb molta paciència i possessió, van trobar la manera de generar més joc ofensiu. Tsygankov ho va provar amb una falta des de la frontal (48’) i Asprilla, molt actiu, va intentar una combinació amb Bryan Gil que no va fructificar ja a dins de l’àrea petita (55’). L’exjugador del Watford va tornar a tenir la millor ocasió de la segona part quan va rebre enganxat a la banda dreta –es va moure per on va voler–, va conduir la pilota fent una diagonal i es va treure de la màniga un xut fort i sec que va impactar amb la creueta esquerra de la porteria de Batalla (60’). L’atacant blanc-i-vermell va mostrar dosis de bon futbol, però li falta constància i regularitat per moure’s en zones on pugui realment fer mal i connectar amb els companys de la medul·lar i la referència de l’atac.
El tècnic del Girona va intentar sacsejar el seu equip fent entrar Stuani i Danjuma per Abel Ruiz i Bryan Gil (65’). A dalt es necessitava algú que fixés els centrals i per banda aire fresc que, desgraciadament, no va poder aportar l’extrem neerlandès, encara per trobar-se a si mateix des que va aterrar el darrer dia de mercat procedent del Vila-real, on semblava un avió. En el tram final, els gironins van fer moure de costat a costat l’equip madrileny, que es defensava amb una línia de sis futbolistes, cosa que dificultava més qualsevol bona opció, fins que una genialitat de Blind en una passada interior va permetre trobar el forat i trencar diverses línies de pressió que van deixar sol com un mussol Miguel Gutiérrez, que amb sang freda va driblar un rival per asseure’l a terra però va disparar per damunt del travesser amb la cama dolenta, la dreta, per desesperació de Montilivi (71’).
Stuani va tenir la seva ocasió a prop de porteria després d’una centrada de Tsygankov que inexplicablement no va acabar a dins de la porteria (82’), i Danjuma no va ser precís, ni àgil en la presa de decisions, en el temps afegit per posar una bona pilota ja quan estava a dins de l’àrea (95’). Podia haver durat el partit dos dies que el Girona no hauria pogut ni sabut foradar la porteria dels de Vallecas.
