Records d’una proesa
El Girona va tancar la setena jornada del curs passat com a líder de primera per primer cop en la seva història
Els gironins van deixar escapar només dos punts quan aquest any ja n’han perdut tretze
Tothom sap que totes les comparacions que es facin entre l’actual Girona i el del curs passat seran odioses, sobretot tenint en compte que l’equip blanc-i-vermell d’avui no té res a veure amb el que va meravellar després de perdre 5-6 titulars indiscutibles i haver hagut de fer una reconstrucció amb fins a onze futbolistes nous per acoblar en diferents demarcacions. Viure del record no té sentit en un esport com el futbol, en el qual tot és volàtil, no hi sol haver memòria i l’exigència és màxima amb els resultats immediats que se solen demanar. El Girona que va deixar bocabadats propis i estranys va acabar la setena jornada, una intersetmanal amb parada a l’estadi de la Ceràmica per enfrontar-se al Vila-real, com a líder de primera per primera vegada en la seva història. Un record que perdurarà entre els seus aficionats després de vibrar amb un inici gairebé immaculat de sis victòries i un sol empat, el que va aconseguir en la primera jornada al camp de la Real Sociedad, llavors un equip de Champions League (1-1). Aquest any queden lluny aquells números espectaculars per a un equip en construcció exigit per un calendari infernal que l’ha dut ja a estadis com el Benito Villamarín, el Cívitas Metropolitano, el Sánchez Pizjuán o Mestalla, amb un enfrontament històric de debut en la màxima competició continental al Parc dels Prínceps de París. Paraules majors.
L’equip dirigit per Míchel, el primer que sap que té molta feina per fer en el procés de connexió de les cares noves amb els seus mètodes, idees i filosofia, ja ha deixat escapar 13 dels 21 punts que s’han disputat, fet que els ha situat al bell mig de la taula, amb 8 punts en total. El conjunt està fora de perill, sense símptomes de preocupació evidents, però és sabedor que la competició no s’atura i ja demà tornen a jugar lluny de Montilivi per visitar un dels equips revelació d’aquest inici, pel futbol distès i ofensiu que practica, el Celta de Vigo (14 h). El temps d’entrenaments per reconstruir la plantilla damunt del terreny de joc i la falta de creació de futbol ofensiu i d’eficàcia en la zona de tres quarts, són els principals maldecaps d’un Girona que ha marcat aquest any 10 gols menys que la campanya passada en les primeres set jornades, uns registres poc habituals per als de Míchel en aquesta etapa de retorn a primera.
Un ritme d’un altre món
La campanya passada, l’equip blanc-i-vermell va recollir, tancada la setena jornada, el premi a un inici brutal de campionat en el qual va encadenar sis victòries –el seu sostre en la màxima categoria– just abans de perdre el primer i únic partit de la primera volta a Montilivi contra el Madrid (0-3), equip amb el qual es disputaria la primera posició durant diverses setmanes. L’actual Girona és lluny d’aquell joc i d’aquells resultats, i viu una nova realitat que li impedirà a curt termini assemblar-se a aquell equip. I és que el fet de jugar Champions League i afegir fins a vuit enfrontaments entre setmana impedeix a Míchel treballar amb la dedicació que requereix cohesionar peces noves i joves en l’engranatge dels jugadors més veterans que fa més temps que són a l’equip, tot i que molts d’ells tampoc passen pel seu millor moment físic i mental, al contrari que el curs passat.
El tècnic del Girona va avisar just en l’inici de la lliga que la pretemporada blanc-i-vermella havia estat atípica, sense disposar de bona part del gruix que ara forma la plantilla i amb massa contratemps en forma de lesió que han restat hores de vol a qui més en necessitava. S’haurà de tenir paciència i, de moment, viure del record de quan es tocava el cel.
