Si només es tenen en compte els resultats és evident que el Girona no acaba de rutllar. Si es té també en compte el rendiment global del col·lectiu, sembla força evident que l’equip de Míchel està trobant –potser massa a poc a poc– la manera d’oferir guspires de bon joc que pugui fer optimista a qualsevol si s’aplica més contundència a les àrees i una circulació més fluida a la pilota. En la nova realitat del Girona, en què li toca competir cada tres dies i entrenar-se molt poc –és en l’entorn de la ciutat esportiva de Vilablareix on l’equip hauria de créixer i no pot–, la sensació és que la competició està arrossegant un equip en construcció que ha patit la pèrdua de 5-6 jugadors titularíssims, i peces clau de l’entrenador, i que ha vist com fins a onze nous jugadors de tota mena arribaven al club. Massa fronts oberts i massa feina per fer en un setembre que ha acabat sent fatídic per a un Girona que va afrontar la primera aturada de la competició per compromisos internacionals de les seleccions amb dues victòries al sarró i molta tranquil·litat, però que està a punt d’afrontar la segona, el cap de setmana del 12 i el 13 d’octubre, amb una ratxa actual de sis partits sense conèixer la victòria –quatre en la lliga i dos en la lliga de campions–. El calendari, amb rivals d’exigència com el Barça o el PSG, o sortides com les de Mestalla, per molt que el València no passi per un bon moment, i a Balaídos, tampoc hi han ajudat, però el pròxim test tornarà a ser de nivell a Montilivi contra l’Athletic Club (diumenge a les 14 h), un rival que vindrà atropellat, sense poder respirar i amb només 60 hores de descans després de jugar ahir a la nit el seu partit a l’Europa League contra l’AZ Alkmaar, neerlandès com el Feyenoord, l’últim rival dels gironins en la Champions.

Construir un equip des del triomf i una bona quantitat i qualitat d’entrenaments és molt més fàcil que fer-ho en un sotrac de resultats i sense temps per a res. Això li passa a un Girona que, a més, no està tenint la sort que tenia el curs passat, en què tot li sortia bé. L’actual plantilla blanc-i-vermella s’està acostumant a col·leccionar decepcions que fan mal, com ara encaixar en pròpia porteria tres dels quatre gols en la lliga de campions –un de Gazzaniga a París i dos de Yangel i Krejci contra el Feyenoord–, i acumular també errades individuals flagrants que costen gols o penals en contra.

En la màxima competició continental, però, el Girona és a temps de tot, sobretot si guanya el pròxim duel a Montilivi contra l’Slovan Bratislava, el penúltim classificat amb zero punts i un -9 en la diferència de gols, en un matx que es disputarà el 22 d’octubre (21 h). La igualtat després de dues jornades jugades situa els gironins en el lloc 30 de la taula a un sol punt de la zona de play-off per disputar els vuitens i amb partits encara per jugar contra equips que tampoc han començat bé la competició com el mateix Slovan (0 punts), el PSV (1), l’Sturm Graz (0) i el Milan (0).