Bregats en decepcions

Si només es tenen en compte els resul­tats és evi­dent que el Girona no acaba de rut­llar. Si es té també en compte el ren­di­ment glo­bal del col·lec­tiu, sem­bla força evi­dent que l’equip de Míchel està tro­bant –pot­ser massa a poc a poc– la manera d’ofe­rir gus­pi­res de bon joc que pugui fer opti­mista a qual­se­vol si s’aplica més con­tundència a les àrees i una cir­cu­lació més fluida a la pilota. En la nova rea­li­tat del Girona, en què li toca com­pe­tir cada tres dies i entre­nar-se molt poc –és en l’entorn de la ciu­tat espor­tiva de Vila­bla­reix on l’equip hau­ria de créixer i no pot–, la sen­sació és que la com­pe­tició està arros­se­gant un equip en cons­trucció que ha patit la pèrdua de 5-6 juga­dors titu­laríssims, i peces clau de l’entre­na­dor, i que ha vist com fins a onze nous juga­dors de tota mena arri­ba­ven al club. Massa fronts oberts i massa feina per fer en un setem­bre que ha aca­bat sent fatídic per a un Girona que va afron­tar la pri­mera atu­rada de la com­pe­tició per com­pro­mi­sos inter­na­ci­o­nals de les selec­ci­ons amb dues victòries al sarró i molta tran­quil·litat, però que està a punt d’afron­tar la segona, el cap de set­mana del 12 i el 13 d’octu­bre, amb una ratxa actual de sis par­tits sense conèixer la victòria –qua­tre en la lliga i dos en la lliga de cam­pi­ons–. El calen­dari, amb rivals d’exigència com el Barça o el PSG, o sor­ti­des com les de Mes­ta­lla, per molt que el València no passi per un bon moment, i a Balaídos, tam­poc hi han aju­dat, però el pròxim test tor­narà a ser de nivell a Mon­ti­livi con­tra l’Ath­le­tic Club (diu­menge a les 14 h), un rival que vindrà atro­pe­llat, sense poder res­pi­rar i amb només 60 hores de des­cans després de jugar ahir a la nit el seu par­tit a l’Europa Lea­gue con­tra l’AZ Alk­maar, neer­landès com el Feye­no­ord, l’últim rival dels giro­nins en la Cham­pi­ons.

Cons­truir un equip des del tri­omf i una bona quan­ti­tat i qua­li­tat d’entre­na­ments és molt més fàcil que fer-ho en un sotrac de resul­tats i sense temps per a res. Això li passa a un Girona que, a més, no està tenint la sort que tenia el curs pas­sat, en què tot li sor­tia bé. L’actual plan­ti­lla blanc-i-ver­me­lla s’està acos­tu­mant a col·lec­ci­o­nar decep­ci­ons que fan mal, com ara encai­xar en pròpia por­te­ria tres dels qua­tre gols en la lliga de cam­pi­ons –un de Gaz­za­niga a París i dos de Yan­gel i Krejci con­tra el Feye­no­ord–, i acu­mu­lar també erra­des indi­vi­du­als fla­grants que cos­ten gols o penals en con­tra.

En la màxima com­pe­tició con­ti­nen­tal, però, el Girona és a temps de tot, sobre­tot si gua­nya el pròxim duel a Mon­ti­livi con­tra l’Slo­van Bra­tis­lava, el penúltim clas­si­fi­cat amb zero punts i un -9 en la diferència de gols, en un matx que es dis­pu­tarà el 22 d’octu­bre (21 h). La igual­tat després de dues jor­na­des juga­des situa els giro­nins en el lloc 30 de la taula a un sol punt de la zona de play-off per dis­pu­tar els vui­tens i amb par­tits encara per jugar con­tra equips que tam­poc han començat bé la com­pe­tició com el mateix Slo­van (0 punts), el PSV (1), l’Sturm Graz (0) i el Milan (0).