L’estrena del Girona en la Champions League com a local, a l’estadi de Montilivi, no va deixar del tot content a ningú. El resultat no va acompanyar, el temps tampoc i diversos aspectes d’organització i seguretat van provocar frustració i crítiques des de molts sectors de l’afició. El desconeixement, a conseqüència del fet de participar en una nova competició, aixeca molts interrogants sobre diversos aspectes que es generen en una instal·lació com Montilivi, complexa i deficitària.

L’aforament dels partits estipulat per la UEFA és de 9.721 espectadors, els que caben a la graderia d’obra, però l’alliberament d’un paquet a última hora per part de l’ens organitzatiu va fer que quedessin entrades per vendre’s –sempre només per a socis, per garantir que no es barregessin les dues aficions, cosa que va succeir pel descontrol de les altres entrades que no pertocaven al club. El cert és que a cada soci a qui li hagués tocat en el sorteig –i a qui no també, ja que no tots els afortunats en van voler– podia comprar-ne només una –nominal i amb obligatorietat de presentar el DNI a l’accés, ja que les ordres dels agents de seguretat als accessos de l’estadi era revisar que el nom de totes les entrades coincidís amb el DNI del portador d’aquesta, un fet que va alentir l’accés de l’afició a la seva localitat provocant que molts es perdessin un moment esperat i màgic com era escoltar l’himne clàssic de la competició –en aquest control es van detectar 130 entrades procedents de la revenda i el club ja ha comunicat que prendrà les mesures corresponents amb els socis que la van vendre a un tercer.

La Federació de Penyes del Girona ha deixat palesa la seva disconformitat amb com van portar la UEFA i el club l’estrena, els escorcolls en els torns d’accés, el preu de les entrades (oscil·laven entre els 54 i els 104 euros) i la ubicació d’afició visitant també en la tribuna baixa i altres sectors. Tot i la incomprensió de molta gent, la realitat és que hi ha hagut decisions que el club no ha pogut gestionar, com ara els compromisos innegociables de la UEFA, unes entrades que no són nominals repartides entre partners i patrocinadors dels països dels dos clubs –alguns neerlandesos–, que van comprovar les deficiències de Montilivi.