El Girona ha vist com les lesions respectaven la plantilla fins fa una setmana, en que les desgràcies s’han acumulat i han afectat tres futbolistes primordials i vitals en els esquemes tàctics de Míchel Sánchez. En l’últim partit de lliga a Balaídos contra el Celta, Oriol Romeu i Daley Blind, dos dels futbolistes més veterans habituals a l’onze, van haver d’abandonar el terreny de joc per culpa de dues lesions musculars de diversa consideració, mentre que en el matx de Champions League a Montilivi contra el Feyenoord va ser Viktor Tsygankov, el jugador clau en l’atac i per qui passen la majoria de pilotes, qui va notar una punxada i se li ha diagnosticat una lesió al bíceps femoral que el deixarà cinc setmanes fora. Tot plegat un drama més amb el qual haurà de bregar el tècnic de Vallecas, que ha passat d’haver de descartar un futbolista en les seves convocatòries de 23 jugadors –Juan Carlos i Misehouy s’han anat combinant en el dubtós honor– a veure com desapareixen tres pilars de la plantilla, tant pel que fa a experiència, per incidència en el joc a tots els nivells, com pel fet de ser tres de les poques peces fixes que ja tenen apamats els mètodes i els mecanismes que sol emprar el madrileny per a l’equip.

El primer a caure, i fort, va ser Oriol Romeu, que té una lesió al tendó del bíceps femoral que l’obligarà a estar-se unes vuit setmanes de baixa, i que farà que es perdi els propers deu partits –i això que la setmana vinent s’atura la competició–. El d’Ulldecona no ha participat en tots els enfrontaments perquè estava en procés de recuperació de les sensacions passades i la confiança que havia perdut en el seu any al Barça. Ho estava aconseguint, però la lesió li talla qualsevol possibilitat de consolidar les bones sensacions i l’allunya dos mesos d’un mig del camp que, dit pel mateix Míchel, “queda coix”. Romeu és capital a l’hora de mantenir l’equilibri en la pressió i de recuperar després de pèrdua en camp contrari.

La baixa de Blind, que té una lesió al soli que el mantindrà entre tres i quatre setmanes allunyat dels terrenys de joc, també és un cop molt dur a la sala de màquines del Girona. El central esquerrà és vital perquè hi hagi criteri en la sortida de la pilota blanc-i-vermella i permet a Miguel poder incrustar-se tranquil·lament a la medul·lar per obtenir superioritats. Blind sap quan ha de trencar línies en conducció i quan ho ha de fer amb una passada eficaç per connectar amb la part ofensiva de l’equip.

La pèrdua de Tsygankov també és d’una importància molt gran, sobretot perquè en la parcel·la ofensiva, ja amb l’ucraïnès, els gironins patien per generar ocasions de gol. L’atacant és dels pocs amb un cert desequilibri en atac –a Bryan Gil, Danjuma i Asprilla els està costant– i és el futbolista capaç d’arribar amb perill i també fer una última passada clau. L’equip haurà de saber conviure sense ell i ja en la bona segona part contra el Feyenoord va donar mostres que ho pot fer, sempre que Danjuma sigui un punyal per l’esquerra i Bryan Gil, o qui jugui per la dreta, pugui aportar també verticalitat i profunditat, i abastir de pilotes la referència o les referències que hi hagi en la punta de l’atac.

La primera accelerada del curs pel que fa al calendari, en un mes de setembre terrible amb set partits en només 21 dies, ha deixat pel camí les primeres víctimes en forma de lesió –desgraciadament era fàcil de preveure i en vindran més–, i, per si no n’hi hagués prou, una sèrie de resultats que encara no preocupen per les alçades del curs i els brots verds que mostra el bloc, però ha d’acabar amb la visita d’un rival dur i físic com és l’Athletic a Montilivi, on no s’han d’escapar molts més punts.