Per a bé o per a mal, el Girona enguany no tindrà temps ni de celebrar o degustar victòries –que en vindran, segur– ni tampoc de pair derrotes, com les que desgraciadament està col·leccionant en aquest inici de curs. Competir cada tres dies té això, que no hi ha temps per entrenar-se ni per llepar-se unes ferides que es curen ràpid a còpia de competició i oportunitats en fila índia per capgirar una dinàmica que encara no preocupa, perquè el curs no ha fet res més que començar, però que s’ha d’acabar perquè l’ànim i la confiança de la plantilla no caiguin en un pou de difícil sortida. L’equip blanc-i-vermell encadena sis partits sense guanyar –quatre de lliga, contra el Barça (1-4), el València (2-0), el Rayo Vallecano (0-0) i el Celta (1-1); i dos més de Champions League, contra el PSG (1-0) i el Feyenoord (2-3)–, però és cert que en els últims tres ha mostrat estones d’un futbol convincent i més vertical que, si l’allarga, el pot apropar molt a la victòria. Els gironins s’enfronten a un Athletic Club embalat (14 h, DAZN) però que arriba cansat i forçat a rotar, ja que el dijous, gairebé a les 11 de la nit, acabava el seu partit d’Europa League a San Mamés contra l’AZ Alkmaar neerlandès (2-0). Només 63 hores de repòs no són suficients per a cap equip, però el calendari està muntat així i, encara que de tant en tant els entrenadors i els jugadors alcin la veu, la maquinària i el negoci del futbol faran l’orni per esprémer al màxim els seus protagonistes.

El Girona afronta el primer partit de lliga sense tres dels seus pilars de l’equip. Blind, Oriol Romeu i Tsygankov estaran de baixa les properes setmanes –i encara sort que hi ha 15 dies sense competició per compromisos internacionals de les seleccions–, fet que deixa Míchel Sánchez coix en la rotació al mig del camp i l’obliga a fer-la més curta a l’eix defensiu i l’extrem dret de l’atac. Aquests contratemps formen part del joc i, contra l’Athletic, els onze protagonistes que surtin al terreny de joc hauran d’aplicar un ritme i una intensitat ferotges per tenir possibilitats contra un dels millors equips en la fase de pressió i dels que recuperen més pilotes en camp rival. La circulació de pilota veloç i eficaç per trencar aquesta pressió serà un punt clau d’un enfrontament previ a una aturada que es pot encarar amb relativa tranquil·litat o amb el neguit de sumar un matx més –en serien set– en la sèrie nefasta iniciada després de, precisament, el primer parèntesi de la competició.