Recordo que un dels meus porters en va aturar dos en un partit amb l’Hèrcules. Era Falcón, i va aturar dos penals al Madrid Castella, a segona A. Però tres penals és molt complicat i no ho havia viscut mai.

El mèrit és de Gazzaniga, tot i que és cert que analitzem els possibles llançadors de l’equip rival. Sempre tinc el meu full preparat perquè si un falla, el següent el pot xutar un altre, i s’han de tenir controlades les opcions. Teníem clar que el xutador era Sancet, però no hi era en aquell moment, sinó Berenguer, el primer que va llançar. També a Iñaki Williams l’havíem estudiat. A Ander Herrera no l’havíem estudiat, però tenia en un paper també com els solia llançar. A Gazzaniga li dic que si no ho té clar em miri a la banqueta, una cosa que només va passar en el primer penal.

És molt complicat, el que va fer Gazzaniga. Ja n’estudiem tres o quatre de diferents perquè mai saps del cert qui xutarà el penal. Sabíem que Sancet, Berenguer i Iñaki Williams eren potencials llançadors i ens els havíem mirat. Tinc preparada una llista de deu possibles llançadors de penals, per tenir una idea i indicar al porter per on el pot tirar.

Tu n’ensenyes i parteixes d’una idea, però qui pren la decisió al final és el porter. Gazzaniga ja pot anar dient que comparteix mèrits, però la decisió és del porter. Les va encertar les tres, va ser clau per a l’equip i per a la feina que fem amb els porters.

He estat porter i, evidentment, quan se’t posa un jugador a xutar un penal, el més fàcil és que faci gol. De tota manera, és cert que has de tenir la teva tècnica i idees per intentar solucionar el problema, i en aquest sentit Gazzaniga va estar molt bé.

Ell és així. Sabem la manera que vol jugar el tècnic i hi ha vegades que l’encertes i d’altres que t’equivoques, com tothom. Crec que ens dona més beneficis que una altra cosa, tenir un porter com Gazzaniga. Això ho tenim clar.

Diu molt d’ell. El curs passat ho va fer espectacular i l’anterior, també. En aquest va tenir la desgràcia del dia de l’Atlético i del PSG. El noi té molta personalitat i també ha fet bons partits. Realment hem tingut mala sort, perquè el dia del València els dos gols venen rebotats de Juanpe; contra el Feyenoord, el gol de Krejci… Penses que fas els possibles per no encaixar i estan sortint coses que no esperàvem i que costen de controlar.

Sí. És la posició més complicada de totes. Quan falla un davanter cinc ocasions però en fa una, sempre se li recorda la que ha marcat; al porter li passa al revés. Si fas cinc parades però en falles una, et recorden aquesta. Vivim amb això i ho hem fet tota la vida, i els que juguen de porters ho saben perfectament, que la cosa va així.

Tinc clar que els tres porters que tinc són grans porters i que pot jugar qualsevol. S’entrenen molt bé amb mi i amb l’equip. No hi tinc cap problema, la relació és molt bona, i entre ells es porten perfectament i no tinc cap dubte de cap dels tres.

Per circumstàncies s’havia de desconvocar algú i el club va decidir que havia de ser en la posició de porter. No li deu haver agradat, com a mi tampoc m’hauria agradat. Sap perfectament que en cap moment el volem perjudicar, ni de bon tros. S’ha adaptat a la situació, és un noi espectacular, perquè ens ajuda sempre, està predisposat a tot, s’entrena bé i no hi ha cap problema.