Stuani encara en vol més
El davanter del Girona, que avui fa 38 anys, es veu capaç d’ajudar l’equip “mentre em trobi bé i senti que ho puc fer”
Amb el gol contra l’Athletic, ja és el màxim realitzador dels de Míchel, amb tres dianes
A cap aficionat del Girona no el sorprèn el rendiment que ofereix, o pot oferir, el seu capità, Cristhian Stuani. El davanter de Tala compleix avui 38 anys, gairebé una setmana després de fer el gol que va donar la victòria a l’equip blanc-i-vermell contra l’Athletic Club. L’uruguaià va assumir la responsabilitat des dels onze metres en el minut 99 i no va decebre els més de 13.000 aficionat que omplien les graderies de Montilivi. Tots ells es van rendir a la llegenda, i ja en el tram final de l’enfrontament havien demanat a Míchel que el fes sortir corejant el seu nom, com quan surt a escalfar a la banda o com quan acaben els partits i l’equip fa la volta d’honor –guanyi, empati o perdi–. Stuani s’ha guanyat amb rendiment i esforç ser un ídol per als aficionats gironins, que gaudeixen d’un atacant que amb la diana al conjunt basc ja és el màxim artiller de l’equip, amb tres gols, i això que no ha sortit com a titular en cap dels sis partits en què ha participat i entre els quals acumula 101 minuts de joc en total –marca cada 34 minuts.
“La sensació que vaig tenir contra l’Athletic va ser magnífica. L’afició no em deixa de sorprendre i es nota que tenim una connexió molt especial. Tinc una estima increïble a la gent, i és que poder seguir gaudint avui dia del fet de vestir aquesta samarreta i ajudar l’equip a aconseguir objectius continua sent un orgull i té molt de valor per a mi”, explicava Cristhian Stuani després del sopar benèfic a la finca Mas Batlle, en el marc de la iniciativa Relats solidaris de l’esport, de la qual ell és el padrí de la primera edició a Girona. El charrúa encadena vuit temporades en el club i encara té contracte fins al 30 de juny del 2026, un vincle que pensa complir mentre es trobi bé i es vegi amb possibilitats de continuar ajudant l’equip: “No m’ho imaginava, arribar a aquest nivell ara, en aquesta edat. Anem pas a pas, però arribar en aquest moment de la meva carrera, en les condicions en què estic, amb tota la trajectòria que porto… la veritat és que és un orgull per a mi. Mentre em trobi bé, estigui bé, i sentint que puc aportar a l’equip, dins i fora del camp, seguiré gaudint i espero que la gent gaudeixi de mi”, explicava l’ariet, que amb 256 partits a les espatlles és el jugador que més n’ha disputat amb la samarreta blanc-i-vermella des que el club competeix a LaLiga. Stuani també és el màxim golejador de la història del club, amb 133 gols en total.
Rol assumit
L’atacant uruguaià sempre ha estat una peça clau per als tècnics que l’han dirigit, tot i que des que el club va retornar a primera amb Míchel, el curs 2022/23, ha perdut el protagonisme en els onzes inicials i s’ha hagut d’adaptar a un paper revulsiu, però no pas secundari del tot –13 titularitats de 69 partits que ha disputat–: “En el Girona sempre estava acostumat a jugar de titular i ser una peça important d’inici. També és veritat que fa un temps que processo aquesta situació; ho porto bé, i vam tenir xerrades amb Míchel fa temps de les quals vam extreure el més positiu. M’he dedicat a cuidar-me, estar bé, ajudar l’equip també quan no em toca jugar i, evidentment, quan em toca jugar amb la sensació que cada minut és com si fos l’últim. Per això en aquests últims partits sortir i poder fer gols és gratificant”, sentenciava un Stuani al servei de l’equip, un capità dins i fora del terreny de joc, jugui molt o poc, de titular o de suplent. El futbolista vol continuar engreixant les xifres de partits i gols amb el club que porta al cor: “M’ho ha donat tot”, sigui en el context que sigui. Mentre continuï cuidant-se i mantenint l’actitud professional com fins ara, l’exinternacional es trobarà més a prop de complir el contracte i acabar així un cicle al més alt nivell vorejant la quarantena.
