Un rol amb més matisos

La temporada passada, el migcampista nascut a Bilbao va ser un fonament en un esquema tàctic ben definit, on ocupava un rol més ofensiu al costat d’Aleix. Aquest any, amb l’absència del seu company i les dificultats d’Oriol, ha hagut de modificar la seva posició i adoptar una funció més defensiva. Aquesta nova responsabilitat no ha minvat la seva importància; al contrari, s’ha convertit en un dels grans capitans del Girona, transmetent la idea de Míchel a la resta de l’equip. La seva capacitat per comunicar-se i donar instruccions als companys durant el partit és un dels seus actius més valuosos, especialment en un moment en què l’equip necessita consolidar el seu joc.

Martín ha estat clau no només en la seva faceta defensiva, sinó també en l’atac. Un bon exemple d’això va ser el seu gol al Sánchez Pizjuán, on va culminar una gran combinació entre Bryan i Miguel Gutiérrez. El centre precís de Miguel va permetre a Iván rematar a plaer, un moment que va evidenciar la seva qualitat i capacitat per estar present en els moments decisius. I també de saber donar continuïtat a l’atac habilitant punts de rematada. Una habilitat molt preuada per a Míchel. La temporada passada, 2023/24, Martín va jugar 36 dels 38 partits de la competició, amb 33 titularitats i un total de 2.745 minuts, i es va perdre només dos partits per una lesió i una sanció. La seva capacitat per esquivar lesions ha estat notable, i encara que la càrrega muscular és un factor a controlar, s’ha mantingut a l’altura de les expectatives.

Indiscutible

Fins ara, Martín és un dels jugadors que més minuts disputen: ocupa la sisena posició en minuts jugats en la lliga, amb un total de 655 minuts i 8 titularitats en 9 partits. La seva efectivitat és notable: ha realitzat 455 passades, de les quals 416 han estat encertades, amb una precisió del 91,43%. En passades curtes, la seva precisió és del 89,89%, i ha fet només 7 passades llargues i una de profunditat, cosa que evidencia el seu rol de controlador del joc al mig del camp.

Míchel ha demanat que l’equip vagi més ràpid de costat a costat, fet que ha obligat Martín a utilitzar la conducció amb més tocs. En les primeres jornades, cada vegada va més ràpid en la transició amb pilota, la qual cosa demostra la seva evolució i adaptació al nou sistema. El seu talent per iniciar transicions ràpides i connectar amb els companys és fonamental per mantenir l’equilibri de l’equip. Mentre Yangel Herrera ha assumit un paper més conservador, Martín ha trobat la manera de reinventar-se i contribuir de manera significativa. La seva evolució com a jugador és un reflex del seu compromís amb el Girona i de la seva capacitat per adaptar-se a les necessitats del col·lectiu.

Iván Martín, un jugador que pot semblar discret fora del camp, és en realitat un comunicador natural dins del terreny de joc. La seva influència en el ritme i l’estil de joc del Girona el converteix en un dels jugadors més imprescindibles de l’equip. Amb ell al camp, el Girona no només busca resultats, sinó que també troba un líder que guia i inspira els seus companys, marcant el compàs d’un joc que es transforma sota la seva batuta.