Girona

Abel Ruiz

davanter del girona fc

“Aporto molt més que gols”

“No crec que tingui falta de gol, en certs partits soc un davanter que puc treballar perquè d’altres en facin”

“No soc al Girona per participar en la Champions, ja que el curs passat podia haver fitxat pel club”

En la idea de Míchel, que el nou pugui fer més coses que gols és vital ja que tenim bons jugadors que arriben del darrere
La gent no veu que els futbolistes som persones normals i que certs comentaris fan mal, sobretot, a la família del jugador
Sempre m’he sentit molt còmode amb el 4-2-3-1 tenint un mitjapunta que rebés entre línies i busqués l’última passada

Abel Ruiz Ortega (Almus­sa­fes, 28/1/2000) va arri­bar al Girona l’estiu pas­sat pro­ce­dent de l’Spor­ting Club de Braga a canvi d’uns nou mili­ons d’euros i l’arri­bada de l’extrem Gabri Martínez al con­junt por­tuguès. Amb una tra­jectòria molt bona en les cate­go­ries infe­ri­ors de la selecció espa­nyola, a Braga, l’ata­cant va créixer com a fut­bo­lista i com a per­sona després de vuit anys al Barça –dels 12 als 20 anys–, on va arri­bar a debu­tar tes­ti­mo­ni­al­ment en el pri­mer equip. Abel aporta gol però, sobre­tot, ele­ments impor­tants en els esque­mes de Míchel no tan­gi­bles tant defen­si­va­ment com ofen­si­va­ment.

La victòria con­tra l’Ath­le­tic és d’aque­lles que són de més de tres punts per al col·lec­tiu, per l’èpica que hi va haver?
L’equip anava avi­sant que la dinàmica era bona però fal­ta­ven els resul­tats. Hem tin­gut uns pri­mers mesos de com­pe­tició molt exi­gents, en què hem jugat con­tra grans equips que històrica­ment sem­pre han estat entre els pri­mers, i sabíem que el calen­dari era dur, que ens exi­gi­ria molt al començament. Hem fet un bon fut­bol, hauríem vol­gut més punts dels que tenim, però hi ha evo­lució en el joc i això és el més impor­tant.
Arri­bava en bon moment l’atu­rada? Pel calen­dari de què venien, la dema­na­ven a crits?
Mai se sap si són posi­tius o nega­tius, els parènte­sis. Tenim força lesi­o­nats i el fet de recu­pe­rar-los o estar-hi a prop és impor­tant. Aquesta set­mana i mitja et dona per recu­pe­rar els tocats, tot i que els que mar­xen amb les seves selec­ci­ons tor­nen amb minuts a les cames –és la part nega­tiva–. Crec que l’equip està bé, estem moti­vats i tenim molta il·lusió de con­ti­nuar sumant punts i esca­lar en la taula, i tenim una nova opor­tu­ni­tat con­tra la Real a Mon­ti­livi.
No hi era el curs pas­sat. Se sorprèn de la pressió o exigència que s’ha tro­bat en un club com el Girona?
No m’ha sorprès. En els par­tits del curs pas­sat ja vaig veure que el nivell de l’equip era molt alt. Han mar­xat molts juga­dors i n’hem arri­bat d’altres, però es veia que hi havia exigència ja que estar tant de temps a la part alta com va fer el Girona no es pot acon­se­guir si no es té l’exigència alta. I això és el que bus­quem ja que et fa créixer. Estic en un club en una línia de crei­xe­ment molt ascen­dent.
Va veure molt l’equip el curs pas­sat. En devia gau­dir.
Molt. L’equip jugava molt bé i la idea d’en Míchel ja és de gau­dir i fer gau­dir la gent. És maco i ara hem d’inten­tar plas­mar al camp la seva filo­so­fia clara.
Des­gra­ci­a­da­ment hi ha pocs entre­na­ments per aco­blar les noves peces. S’ha de con­viure amb tot això?
És la part com­pli­cada. No hem tin­gut gai­res entre­na­ments junts. Jo i en Miguel, sense anar més lluny, vam arri­bar i vam jugar ja d’entrada. La com­pe­tició ho exi­geix, són molts par­tits i el juga­dor ha d’estar pre­pa­rat cada dos o tres dies per dis­pu­tar par­tits d’exigència, tant en la lliga com en la Cham­pi­ons o la copa. És com­pli­cat d’acon­se­guir entre­nar cer­tes coses que gene­ren química i rela­ci­ons entre juga­dors ja que s’asso­lei­xen amb entre­na­ments. Por­tem gai­rebé dos mesos tre­ba­llant, també amb els par­tits ens anem ente­nen i es van veient coses.
Jun­ta­ment amb Gaz­za­niga ha jugat com a titu­lar els nou par­tits de lliga i ha fet dos gols. Con­tent del seu ren­di­ment?
Em sento feliç de poder aju­dar l’equip i dis­pu­tar el màxim de minuts pos­si­ble. Per mi, el fet d’arri­bar al Girona i a LaLiga és una experiència nova ja que només vaig tenir uns minuts a pri­mera amb el Barça i no havia pogut dis­fru­tar del cam­pi­o­nat. Tenia il·lusió de gau­dir del fut­bol espa­nyol i arri­bar al Girona. Dia a dia anem crei­xent, tot i que òbvi­a­ment com a davan­ter m’agra­da­ria sumar més gols. Estic fent una bona feina per a l’equip, estem crei­xent i això és el més impor­tant; ja arri­ba­ran les ale­gries indi­vi­du­als.
Per con­tra, cap minut en la Cham­pi­ons. Fa ràbia? N’ha par­lat amb Míchel?
Són deci­si­ons que pren el tècnic. Tenim una plan­ti­lla àmplia i són molts par­tits, tres com­pe­ti­ci­ons... Dige­rir els minuts en un equip que juga tants par­tits i que par­ti­cipa en la Cham­pi­ons Lea­gue és impor­tant i s’ha de fer una gestió. La Cham­pi­ons ens agrada jugar-la a tots, vaig tenir la sort de jugar el curs pas­sat amb el Braga però ja vaig dir que no havia vin­gut perquè el club estigués en la lliga de cam­pi­ons ja que la cam­pa­nya pas­sada ja podia haver vin­gut, tenia idea de poder estar aju­dant l’equip; per tant, no jugar no em fa pene­dir de cap decisió.
On se sent millor, o com se sent millor jugant Abel Ruiz? Acom­pa­nyant un punta o sent la referència?
He tin­gut la sort de jugar en mol­tes posi­ci­ons i de totes les mane­res, fins i tot d’extrem. Depèn del par­tit i del rival, però m’he sen­tit molt còmode amb el 4-2-3-1 tenint un mit­ja­punta que rebés entre línies i busqués l’última pas­sada. En certs moments del par­tit tenir dos pun­tes fa que l’un a l’altre ens bene­fi­ciem i que es gene­rin espais amb els movi­ments. En tots dos casos sem­pre m’he sen­tit còmode, però depèn del par­tit i el rival.
Té capa­ci­tat d’asso­ci­ació, ve a rebre la pilota... És un joc que li agrada més que no pas estar a l’àrea i espe­rar la rema­tada?
Sí, sem­pre he dit que em con­si­dero un davan­ter com­plet i intento aju­dar en totes les face­tes l’equip. Com a davan­ter, evi­dent­ment m’agrada fer gols i donar assistències, però quan no acon­se­gueixo tenir oca­si­ons intento fer mol­tes més coses per aju­dar l’equip, ja sigui defen­si­va­ment o ofen­si­va­ment gene­rant espais. Són coses que no es veuen, però poder crear espais a vega­des és impor­tant i al davan­ter no se li reco­neix perquè es dema­nen gols.
Costa fer enten­dre a la gent que un davan­ter pot apor­tar més coses que els gols?
Qui en sap, de fut­bol, ho acaba ente­nent. Míchel, per una de les coses que em porta aquí és perquè aporto més que gols. En la seva idea, que el nou pugui fer mol­tes més coses que gols és impor­tant i també tenim bons juga­dors que arri­ben des del dar­rere i és impor­tant gene­rar els espais perquè els apro­fi­tin. A mi m’agrada fer gols, n’he fet tota la vida, en la selecció tinc números de gols altíssims. No crec que tin­gui falta de gol, però sí que en certs par­tits soc un davan­ter que puc tre­ba­llar perquè d’altres en facin.
Com ges­ti­ona el fut­bo­lista les crítiques en xar­xes soci­als?
És una cosa que exis­teix i tots els fut­bo­lis­tes en certs moments han d’aguan­tar comen­ta­ris. Sem­pre he dit que les crítiques que siguin cons­truc­ti­ves per aju­dar a millo­rar sem­pre les rebem bé, però quan tras­pas­sen la línia de la falta d’edu­cació afecta. La gent no veu que els fut­bo­lis­tes som per­so­nes nor­mals i que certs comen­ta­ris fan mal, sobre­tot, més que al juga­dor, a la seva família.
La salut men­tal és un ele­ment cada vegada més impor­tant per al juga­dor pro­fes­si­o­nal?
Molts clubs estan començant a tenir la figura del psicòleg ja que en els últims anys ens hem acos­tu­mat a rebre crítiques per qual­se­vol cosa. Molts afi­ci­o­nats no tenen paciència i a la mínima que hi ha una errada ho comen­ten per xar­xes soci­als, on tot­hom ho veu. D’alguna manera o altra ens arri­ben als juga­dors i, el pit­jor, a les famílies. Sabem a què ens expo­sem, a molt públic i als sen­ti­ments i il·lusi­ons de la gent, però el pro­blema és que afecti els teus.
Mar­xar del Barça va cos­tar? O el fet que de petit marxés ja del València ho va faci­li­tar tot?
Vaig sor­tir del València amb 12 anys per anar a Bar­ce­lona sol. Va ser un pas dur, tot i que a la Masia del Barça tenia totes les faci­li­tats; et cui­den molt, i això ho va fer més sen­zill tot i afron­tar una situ­ació com­pli­cada. Mar­xar amb 20 del Barça va ser una decisió difícil també, per tot el temps que feia que era allà, però vaig valo­rar el que era millor per a la meva car­rera, que va ser jugar ja al més alt nivell amb el Braga, em donava l’opor­tu­ni­tat.
A Braga devia madu­rar en tots els aspec­tes, no? País nou, fut­bol nou, entorn nou...
I tant, he cres­cut en tots els aspec­tes. Vaig arri­bar a l’hivern, amb el curs en dansa, i en els pri­mers mesos no vaig tenir gai­res minuts. Estava en un altre país i em va cos­tar entrar. En els poste­ri­ors qua­tre anys vaig aju­dar molt l’equip, vam gua­nyar títols i m’emporto coses molt posi­ti­ves.
Ha estat inter­na­ci­o­nal en totes les cate­go­ries infe­ri­ors amb Espa­nya, va tan­car un cicle amb l’or olímpic. Suposo que n’està orgullós?
Sí que ho estic. He tin­gut la sort de gau­dir molt en cate­go­ries infe­ri­ors de la selecció espa­nyola i hem for­mat sem­pre bons grups i equips amb unió. He gua­nyat títols euro­peus, sub­campió del món sub 17... i em sento feliç d’haver pogut tan­car el cicle en cate­go­ries infe­ri­ors amb l’or olímpic. Tot espor­tista ho somia –no només fut­bo­lis­tes, sinó espor­tis­tes de qual­se­vol dis­ci­plina– i va ser una experiència única que recor­daré.
Tor­nar a la selecció, en aquest cas l’abso­luta, li treu la son?
Amb en De la Fuente he estat en un cam­pi­o­nat sub 18, en els Jocs del Medi­ter­rani que vam gua­nyar, i també en la sub 21 vam coin­ci­dir. Hi tinc bona relació, ens conei­xem mútua­ment i sem­pre m’ha tin­gut al cap. Tant de bo pugui ser allà, aju­dant l’abso­luta; després d’acon­se­guir-ho tot amb les infe­ri­ors vull fer aquest pas. Tot això passa per estar bé al Girona, fer una bona tem­po­rada, acon­se­guir mol­tes victòries i segur que amb això serem allà.
La Real Soci­e­dad i l’Slo­van de Bra­tis­lava, tots dos a Mon­ti­livi. S’han mar­cat aquests dos par­tits com a vitals per a les res­pec­ti­ves com­pe­ti­ci­ons?
Teníem mar­cats aquests par­tits que acu­mu­la­rem a casa. Ja el de l’Ath­le­tic era impor­tant per sumar els tres punts tot i que hi hagués atu­rada, però en aquests par­tits a casa volem el tri­omf. Ens en fal­ten dos més i aquest és l’objec­tiu. El de lliga per con­ti­nuar esca­lant posi­ci­ons i el de Cham­pi­ons Lea­gue per poder estar en la cursa i tenir pos­si­bi­li­tats fins al final.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)