El Girona actual està lluny de gairebé tot els apartats estadístics de l’equip del curs passat. I l’apartat golejador n’és un d’important. Si bé els gironins eren líders després de dotze jornades disputades amb 31 punts –16 més que actualment–, també havien fet gairebé el doble de gols (29) que els 15 que sumen ara en el campionat. A més de la sequera inicial de Miovski tot just aterrat al club, tampoc s’ha estrenat tot i jugar vuit partits i acumular més de 500 minuts Arnaut Danjuma, ara lesionat. Abel Ruiz, també amb problemes físics, acumula dos gols en dues jornades seguides, disputades el 29 d’agost i l’1 de setembre –fa molt–, i Bryan Gil igualment, amb una única diana en la tercera jornada, com Asprilla, en la novena, just abans de lesionar-se.

Amb tot això, el pitxitxi de l’equip és Stuani, l’únic que respon a la crida i l’atacant que menys juga. Amb quatre dianes –dues de penal–, l’uruguaià marca cada 38 minuts, una xifra extraordinària sortint sempre des de la banqueta. El de Tala està complint a la perfecció amb el rol estipulat dins la plantilla, com a líder a dins i a fora del camp i amb un rendiment excel·lent sempre que ha estat a la gespa.

Míchel, això sí, espera que la resta de companys ofensius es recuperin de les lesions i puguin fer un pas endavant pel que fa a la importància dins l’equip i en la millora dels números individuals i, de retruc, els col·lectius.