Bé, després de les dues victòries estem molt més tranquils i recuperant jugadors importants per tot el que vindrà. També estem aprofitant aquests dies per desconnectar amb la família.

Molt bé, és clar. Però no estem exactament com ens imaginàvem quan ho vam aconseguir al final de la lliga. Tot i així, és molt bonic anar a camps com el Parc dels Prínceps o rebre equips com el Liverpool o l’Arsenal. Estem patint molt per les baixes, però, per exemple, estudiar la pilota aturada del Liverpool és una cosa que no m’hauria imaginat mai. Jugar contra aquests equips en competició oficial no ho hauríem pensat.

Una mica a tot. Tenim jugadors poc acostumats a competir cada tres dies, i els internacionals han jugat a l’estiu gairebé sense descans. A més, els últims fitxatges no han pogut fer una preparació adequada. S’han ajuntat diverses circumstàncies, i això fa que cada vegada hi hagi menys disponibles i que alguns acumulin massa minuts. Actualment, n’hi ha 16 o 17 amb una càrrega excessiva.

Amb molta il·lusió. Durant la pretemporada vam dissenyar períodes de treball pensant en setmanes amb tres partits, adaptant-nos al que ens esperava. Potser ara no n’estem gaudint al màxim per les dificultats, però la preparació va ser una experiència molt bonica.

De zero no, perquè hi ha una base de jugadors que fa temps que treballen amb nosaltres. Tot i no ser titulars, són clau perquè el dia a dia funcioni. Alguns nous han hagut d’adaptar-se a una idea diferent de joc, però gràcies a figures com Stuani, Juanpe, Iván o Juan Carlos, la dinàmica dels entrenaments ha ajudat a integrar-los.

Potser sí. El nostre joc sí que és complex, perquè decidim tenir més iniciativa amb la pilota i buscar més opcions per atacar. Això pot generar estrès en els jugadors que no estan acostumats a aquest estil. Però és el treball que fem dia a dia al camp, i cada cop els jugadors nous s’hi estan adaptant millor.

Tenim un equip de psicòlegs i, com a cos tècnic, som molt clars amb els jugadors. En la pretemporada, molts venen per entendre el seu rol, cosa que facilita la feina mental. Danjuma i Asprilla han necessitat aquesta proximitat i han anat amb l’equip de psicòlegs, mentre que Krejci i Miovski, per l’idioma i el ritme, han tingut més dificultats per adaptar-se.

Sí, també. Per exemple, Miovski i Dovbyk són molt diferents, no tenen res a veure. Psicològicament, això ho han portat pitjor que altres, com Danjuma i Savinho. Nosaltres, però, estem contents amb tots i desitgem recuperar-los al més aviat possible.

El segon entrenador sempre té una proximitat amb els jugadors diferent de la que té el míster. L’estatus de l’entrenador principal fa que no s’hi pugui apropar tant. En aquest sentit, jo intento ser el nexe entre el cos tècnic i els jugadors, i això també ajuda a treure feina al míster. Els incendis menors els tracto directament. Si em diuen que crida molt, hi vaig sense que ell ho sàpiga i apago el foc. També treballo l’estratègia. En el cos tècnic, tots fem totes les funcions possibles.

Sí, ell encara se sent molt més jugador, com part de l’equip, i moltes vegades en una jugada sembla que va a xutar ell. Tothom em diu el mateix, que Míchel i jo som el yin i el yang del cos tècnic. Això fa que en moments de gran activitat als partits jo tregui la meva faceta analista. Miro d’aportar-li calma per analitzar coses que ell potser no està veient pel seu nerviosisme del moment. La perspectiva d’ell és la d’un jugador. Som dues persones que veiem les coses de manera diferent i podem parlar-ne tranquil·lament.

Míchel és molt més tranquil en el dia a dia. És una persona racional. L’espectador pot veure’l estressat als partits, però és tot al contrari. Aquí pot estar tres o quatre hores davant l’ordinador i és algú que empatitza molt. L’altre dia estava afectat per la mort d’Eudald Morera, de Royal Verd. Recordava la xerrada amb ell a l’estiu i se’l veia tocat. S’involucra molt amb el seu entorn i li agrada. Mai ha fet notar que és d’una altra escala i sempre ha estat fàcil des que vam començar amb la metodologia al Rayo Vallecano.

Si ho comparem amb l’any passat, són perfils totalment diferents. Bojan mai ha estat un golejador de 15-20 gols, però genera moltíssim. A Getafe, el gol va ser, en part, gràcies a ell, que alliberava l’espai al segon pal. Fan tasques molt importants per a l’equip. En el cas de Miovski, ara està una mica nerviós, però ve d’una lliga menor, així que és normal. La velocitat de toc era més lenta, però l’últim mes i mig ja comencem a buscar més el joc en llarg, com a ell li agrada. Pel que fa a Abel, es va adaptar de seguida.

Bryan el pots utilitzar tant per fora com per dins. Té molta capacitat d’adaptació. La seva predisposició ha estat brutal des del primer moment. És un noi que entens ràpidament per què està on està, a la Premier. Danjuma és més peculiar, perquè és un jugador que ha jugat a l’elit i ara ha tornat a baixar esglaons després de tastar la mel del futbol. És un futbolista diferent, més d’un contra un, però s’està adaptant a la perfecció al que li demanem.

De moment no, i mira que Míchel li fa crits quan ha de baixar. Però no ha generat problemes. Ha vingut amb una actitud molt bona. De moment, no hi ha cap jugador que hagi exigit jugar ni hagi vingut a discutir.

Això va per la confiança. Des del principi, ha demostrat molta confiança amb nosaltres, potser gràcies a Blind. Al principi, la comunicació era un problema, però amb el temps s’ha adaptat. A l’entrenament ha agafat ritme i això li permet aguantar la competència. Tant de bo que continuï així, perquè té detalls de crac.

Krejci és un altre jugador que s’ha adaptat molt bé a l’equip. Venia de jugar de migcampista i ara està jugant de central. Ve d’una lliga menys exigent, però crec que aquest any serà un dels millors centrals de la categoria. Pel que fa a Asprilla, és un jugador diferencial en la passada i el driblatge. El que passa és que ve de la Championship, on el ritme no és el mateix. És dels que més li està costant trobar el ritme tant d’entrenaments com de partits, però té una gran predisposició.

Sí, ja està fent sessions d’entrenament al camp, però al partit contra l’Espanyol no arribarà. De mica en mica.

Molt bé. Girona és una ciutat que té de tot. A la meva dona i a mi ens agrada sortir a menjar, i aquí tenim moltes opcions. A nivell de restaurants per habitant és brutal, sobretot per la qualitat. És cert que Madrid té molts bars de tapes, però aquí tenim alta cuina. A més, tens muntanya, platja... El que vulguis. La meva filla està molt contenta al col·legi.

Sí, sobretot el míster [riu]. De fet, ara Míchel ja juga menys amb nosaltres perquè té tants amics aquí que juguen a pàdel. Per exemple, s’ajunta amb Pablo Machín o també amb els nois del filial o Quique Cárcel. Nosaltres intentem desconnectar i fer coses junts sense que sigui futbol.

Evidentment que el tema econòmic no té res a veure amb el psicològic. L’any passat un jugador tenia problemes amb la seva parella i és igual si guanyes molt o no, que t’afectarà en la feina i en la vida. Com que tinc aquest estatus de proximitat, i considero que tinc amics dins del vestidor, puc preguntar i preocupar-me’n. Mirar d’ajudar amb el que puguis perquè no l’afecti tant

Nosaltres sempre estem disposats a millorar la plantilla, del que hi hagi. Si no, no. La veritat que encara no n’hem parlat amb la direcció esportiva, per les circumstàncies que hem tingut amb les lesions. No sabem què mira el club, hi ha posicions com el lateral esquerre que no estan doblades. Si el club decideix portar algú que ho millori, jove i que sigui una oportunitat de mercat, doncs no tancarem la porta mai. Evidentment, nosaltres no exigirem res després de l’esforç que ha fet el club i amb jugadors que hem vist poc per les lesions.

Aleix era un estil de jugador, així com a la davantera, que no tenim ara mateix. Ha vingut l’Uri, que no ocupa tant de sis, no li podem demanar més. Selvi ens ha ajudat bastant.

Doncs aquesta setmana tots han baixat de nou al segon equip per fer una setmana normal, i Selvi es queda en dinàmica nostra.

En tots els partits excepte a Eindhoven i contra el Barça, hem competit i hem estat a punt de guanyar. El que hem de millorar, sobretot, és el tema col·lectiu, tant en atac com en defensa. És el que ens està costant més a nivell d’equip. Ara bé, no ens generen gaires ocasions en defensa i en atac ens falta generar-ne més perquè no hem pogut adaptar tota la gent nova per culpa de les lesions. Miguel està jugant d’extrem, ens hem hagut d’adaptar amb tot.

Tots són importants. Sense aquests dos últims que hem guanyat no estaríem ara en posicions pròximes a Europa. Ara bé, al final, per exemple, l’Sturm Graz és important perquè estan per sota nostre i si volem guanyar el play-off els has de guanyar al cent per cent. Després haurem de treure algun empat contra equips més forts. Que ningú descarti que podem donar un ensurt a equips com l’Arsenal, Liverpool o Milan.

La competició et posa on has d’estar. El club vol estabilitat i això passa per salvar-te. Tot el que sigui estar entre els deu primers serà una gran notícia, per l’ambició que té el club amb la ciutat esportiva, fitxant jugadors tan importants... A partir d’aquí, si l’equip està preparat i recuperem jugadors, per què no anar més amunt?

Tenim un any més de contracte. Tant ell com jo estem molt a gust, tenim bona sintonia amb Quique, i això ha passat amb pocs directors esportius. Tot l’equip estem molt a gust aquí. Ja saps com sou la premsa, que s’ha de dir que hi ha hagut coses... Però com va dir Míchel, el més important és el projecte i la confiança. Aquí la paciència i el projecte van de bracet amb la nostra idea.

Si fos per nosaltres sí. I més amb la meva filla, que hi estem molt a gust, a Girona [riu].