El creixement ha estat exponencial, però quan jo vaig arribar al Girona, el 2011, tot i que no va ser un curs fàcil, ja hi havia no només la intenció de consolidar-se a segona divisió, sinó també l’ambició de pujar a primera en els anys posteriors. Des d’aleshores, tot ha anat molt de pressa. Ara és un club important, amb una imatge molt diferent, i la temporada passada va ser increïble. Vaig gaudir molt dels seus partits.

La social també ha estat molt important, però l’esportiva m’ha sobtat encara més. El joc que es va desplegar el curs passat va ser espectacular. Tots els jugadors que entraven en l’onze rendien a un nivell altíssim. La implantació de l’estil de joc de Míchel va dur el Girona a dominar equips com el Barça i a jugar com un dels grans d’Europa.

No. Tot i que en l’aspecte golejador vaig tenir un molt bon curs, no el considero el millor perquè l’equip va estar moltes jornades instal·lat en la zona baixa. Potser destacaria la següent a Elx, on vaig poder pujar a primera divisió.

Va ser una temporada difícil, amb canvis d’entrenador. Recordo que Salamero, amb l’ajuda de Rubi, ens va alliberar com a futbolistes. A banda dels entrenaments, vam fer diverses activitats, com sessions de golf o de zumba, que ens van ajudar, a banda de ballar i riure una mica, a trencar la dinàmica habitual i cohesionar encara més el vestidor. A partir d’aquí, vam encadenar bons resultats i ens vam poder salvar. El record és bo perquè estava a prop de la família i dels amics i em vaig trobar molt a gust, però va ser un curs complicat.

És normal que, com més pugi l’exigència, com és el cas d’ara que es disputa la Champions League, sigui més complicat tenir futbolistes de les comarques gironines en la primera plantilla. També és cert que, a diferència d’aquella època, ara el Girona té més pressupost i capacitat adquisitiva per fitxar jugadors de fora que puguin marcar les diferències. I això també és una sort.

Només em quedava un any de contracte a l’Espanyol. Aquell estiu em van dir que no comptaven amb mi i vaig haver d’entrenar-me apartat de l’equip. En aquest tram, vaig tenir una oferta del Llevant, però no m’ho van posar fàcil per sortir. Recordo que també vaig tenir una proposta de l’Almeria i altres d’Austràlia i Xipre. Vaig arribar a Montilivi l’últim dia de mercat. Al final, la solució va ser fitxar pel Girona perquè, després de l’estiu que havia passat, vaig pensar que era millor estar a prop de la gent que m’estima.

Jo diria que no. Si més no, el meu representant no me’n va fer saber res. I tampoc vaig tenir cap apropament directe de ningú del Girona. Finalment, vaig acabar fitxant pel Mallorca, que aleshores també competia a segona divisió.

Déu-n’hi-do! El preu és elevat, tot i que entenc que el club, en un partit així, contra un rival d’aquestes magnituds, tampoc regali les entrades, però em sembla una xifra desorbitada. Especialment per als socis fidels de tota la vida. A aquests se’ls ha de cuidar més. La gent que ha estat sempre al costat del Girona mereix rebre un detall, de tant en tant, en les grans ocasions com aquesta.

És evident que el component de la mala sort hi és quan hi ha una acumulació de baixes tan gran, però només la gent que treballa allà dins en el dia a dia en pot saber les causes. Les lesions són el pitjor que hi ha al futbol i esperem que s’acabin ben aviat, perquè l’equip ho necessita.

És així. La gesta de la temporada anterior va ser molt sorprenent i no la podíem agafar com a referència. És molt difícil competir contra els pressupostos dels clubs més grans. Jo pensava que, al final, a més del Madrid i el Barça, l’Atlético també acabaria superant el Girona i l’equip abaixaria el nivell, però va aguantar perfectament. Sincerament, abans de començar, pensava que podia ser bo per al club estar en la situació en què es troba ara, situat en la meitat de la taula i a prop d’Europa. Es tracta d’instal·lar-se en una zona còmoda, i si es pogués estar una mica més amunt, estaria molt bé.

L’Espanyol arriba en zona de descens i molt necessitat perquè arrossega una dinàmica de resultats que no acompanyen. M’imagino que el Girona portarà el pes del partit. Estic convençut que l’equip sortirà a dominar, com li agrada a Míchel, i encara més jugant a casa. Per la seva banda, crec que el plantejament de l’Espanyol serà fer-se fort des de la defensa i intentar fer mal al contraatac. Aquest és el partit que m’espero.

És cert que fins ara han afrontat un tram de calendari complicat, amb rivals molt exigents contra els quals, per moments, no han competit del tot malament, però van encadenar dos triomfs a Cornellà –contra el Rayo Vallecano (2-1) i l’Alavés (3-2)– en partits molt igualats que haurien pogut caure de qualsevol dels dos costats. A primera divisió s’han de fer molt bé les coses perquè arribin els resultats i no et pots adormir en cap moment. Espero que es posin les piles!

No crec que hi hagi tanta rivalitat com es diu, per molt que es pugui considerar un derbi català. Sí que és cert que el debat que es pot generar sobre quin dels dos és el segon equip de Catalunya pot fer saltar alguna espurna. A partir d’aquí, malauradament, ja sabem que als estadis de futbol sempre hi ha gent que no se sap controlar, però, més enllà d’aquests petits incidents entre aficionats, no crec que la cosa vagi a més. El respecte entre tots dos clubs és mutu.

Tothom sap que els resultats manen, però el que m’agrada més del Girona és com va dominar el curs passat els equips de la part alta de la classificació. Em va encantar i, evidentment, Míchel és el principal culpable d’aquest bon rendiment. Recordo que, en l’última mitja hora del partit contra el Barça, l’equip feia el que volia. L’estil de joc està més que ben definit, és reconeixible i ha permès fer un salt qualitatiu enorme. També destacaria la seva ambició com a tècnic. D’altra banda, en Manolo té les idees clares i molt de caràcter. Va aconseguir retornar l’Espanyol a primera divisió i està fent una bona feina, però últimament no està obtenint bons resultats. I, com a qualsevol entrenador, si encadenes derrotes i no capgires la dinàmica, això et pot arribar a condemnar. Espero que pugui treure l’equip d’aquesta situació.

Soc més optimista amb el Girona. Crec que sumarà bons resultats en la Champions League. No sé si accedirà a la segona fase, però encara té possibilitats i crec que pot continuar gaudint de la competició. I en la lliga penso que pot quedar tranquil·lament entre la setena i la desena posició. L’Espanyol patirà més. El més important és mantenir la categoria. Si pogués acabar entre el tretzè i el setzè, ja ho firmaria.