El crei­xe­ment ha estat expo­nen­cial, però quan jo vaig arri­bar al Girona, el 2011, tot i que no va ser un curs fàcil, ja hi havia no només la intenció de con­so­li­dar-se a segona divisió, sinó també l’ambició de pujar a pri­mera en els anys poste­ri­ors. Des d’ales­ho­res, tot ha anat molt de pressa. Ara és un club impor­tant, amb una imatge molt dife­rent, i la tem­po­rada pas­sada va ser increïble. Vaig gau­dir molt dels seus par­tits.

La social també ha estat molt impor­tant, però l’espor­tiva m’ha sob­tat encara més. El joc que es va des­ple­gar el curs pas­sat va ser espec­ta­cu­lar. Tots els juga­dors que entra­ven en l’onze ren­dien a un nivell altíssim. La implan­tació de l’estil de joc de Míchel va dur el Girona a domi­nar equips com el Barça i a jugar com un dels grans d’Europa.

No. Tot i que en l’aspecte gole­ja­dor vaig tenir un molt bon curs, no el con­si­dero el millor perquè l’equip va estar mol­tes jor­na­des ins­tal·lat en la zona baixa. Pot­ser des­ta­ca­ria la següent a Elx, on vaig poder pujar a pri­mera divisió.

Va ser una tem­po­rada difícil, amb can­vis d’entre­na­dor. Recordo que Sala­mero, amb l’ajuda de Rubi, ens va alli­be­rar com a fut­bo­lis­tes. A banda dels entre­na­ments, vam fer diver­ses acti­vi­tats, com ses­si­ons de golf o de zumba, que ens van aju­dar, a banda de ballar i riure una mica, a tren­car la dinàmica habi­tual i cohe­si­o­nar encara més el ves­ti­dor. A par­tir d’aquí, vam enca­de­nar bons resul­tats i ens vam poder sal­var. El record és bo perquè estava a prop de la família i dels amics i em vaig tro­bar molt a gust, però va ser un curs com­pli­cat.

És nor­mal que, com més pugi l’exigència, com és el cas d’ara que es dis­puta la Cham­pi­ons Lea­gue, sigui més com­pli­cat tenir fut­bo­lis­tes de les comar­ques giro­ni­nes en la pri­mera plan­ti­lla. També és cert que, a diferència d’aque­lla època, ara el Girona té més pres­su­post i capa­ci­tat adqui­si­tiva per fit­xar juga­dors de fora que puguin mar­car les diferències. I això també és una sort.

Només em que­dava un any de con­tracte a l’Espa­nyol. Aquell estiu em van dir que no comp­ta­ven amb mi i vaig haver d’entre­nar-me apar­tat de l’equip. En aquest tram, vaig tenir una oferta del Lle­vant, però no m’ho van posar fàcil per sor­tir. Recordo que també vaig tenir una pro­posta de l’Alme­ria i altres d’Austràlia i Xipre. Vaig arri­bar a Mon­ti­livi l’últim dia de mer­cat. Al final, la solució va ser fit­xar pel Girona perquè, després de l’estiu que havia pas­sat, vaig pen­sar que era millor estar a prop de la gent que m’estima.

Jo diria que no. Si més no, el meu repre­sen­tant no me’n va fer saber res. I tam­poc vaig tenir cap apro­pa­ment directe de ningú del Girona. Final­ment, vaig aca­bar fit­xant pel Mallorca, que ales­ho­res també com­pe­tia a segona divisió.

Déu-n’hi-do! El preu és ele­vat, tot i que entenc que el club, en un par­tit així, con­tra un rival d’aques­tes mag­ni­tuds, tam­poc regali les entra­des, però em sem­bla una xifra desor­bi­tada. Espe­ci­al­ment per als socis fidels de tota la vida. A aquests se’ls ha de cui­dar més. La gent que ha estat sem­pre al cos­tat del Girona mereix rebre un detall, de tant en tant, en les grans oca­si­ons com aquesta.

És evi­dent que el com­po­nent de la mala sort hi és quan hi ha una acu­mu­lació de bai­xes tan gran, però només la gent que tre­ba­lla allà dins en el dia a dia en pot saber les cau­ses. Les lesi­ons són el pit­jor que hi ha al fut­bol i espe­rem que s’aca­bin ben aviat, perquè l’equip ho neces­sita.

És així. La gesta de la tem­po­rada ante­rior va ser molt sor­pre­nent i no la podíem aga­far com a referència. És molt difícil com­pe­tir con­tra els pres­su­pos­tos dels clubs més grans. Jo pen­sava que, al final, a més del Madrid i el Barça, l’Atlético també aca­ba­ria superant el Girona i l’equip abai­xa­ria el nivell, però va aguan­tar per­fec­ta­ment. Sin­ce­ra­ment, abans de començar, pen­sava que podia ser bo per al club estar en la situ­ació en què es troba ara, situat en la mei­tat de la taula i a prop d’Europa. Es tracta d’ins­tal·lar-se en una zona còmoda, i si es pogués estar una mica més amunt, esta­ria molt bé.

L’Espa­nyol arriba en zona de des­cens i molt neces­si­tat perquè arros­sega una dinàmica de resul­tats que no acom­pa­nyen. M’ima­gino que el Girona por­tarà el pes del par­tit. Estic con­vençut que l’equip sor­tirà a domi­nar, com li agrada a Míchel, i encara més jugant a casa. Per la seva banda, crec que el plan­te­ja­ment de l’Espa­nyol serà fer-se fort des de la defensa i inten­tar fer mal al con­tra­a­tac. Aquest és el par­tit que m’espero.

És cert que fins ara han afron­tat un tram de calen­dari com­pli­cat, amb rivals molt exi­gents con­tra els quals, per moments, no han com­pe­tit del tot mala­ment, però van enca­de­nar dos tri­omfs a Cor­nellà –con­tra el Rayo Valle­cano (2-1) i l’Alavés (3-2)– en par­tits molt igua­lats que hau­rien pogut caure de qual­se­vol dels dos cos­tats. A pri­mera divisió s’han de fer molt bé les coses perquè arri­bin els resul­tats i no et pots ador­mir en cap moment. Espero que es posin les piles!

No crec que hi hagi tanta riva­li­tat com es diu, per molt que es pugui con­si­de­rar un derbi català. Sí que és cert que el debat que es pot gene­rar sobre quin dels dos és el segon equip de Cata­lu­nya pot fer sal­tar alguna espurna. A par­tir d’aquí, malau­ra­da­ment, ja sabem que als esta­dis de fut­bol sem­pre hi ha gent que no se sap con­tro­lar, però, més enllà d’aquests petits inci­dents entre afi­ci­o­nats, no crec que la cosa vagi a més. El res­pecte entre tots dos clubs és mutu.

Tot­hom sap que els resul­tats manen, però el que m’agrada més del Girona és com va domi­nar el curs pas­sat els equips de la part alta de la clas­si­fi­cació. Em va encan­tar i, evi­dent­ment, Míchel és el prin­ci­pal cul­pa­ble d’aquest bon ren­di­ment. Recordo que, en l’última mitja hora del par­tit con­tra el Barça, l’equip feia el que volia. L’estil de joc està més que ben defi­nit, és reco­nei­xi­ble i ha permès fer un salt qua­li­ta­tiu enorme. També des­ta­ca­ria la seva ambició com a tècnic. D’altra banda, en Manolo té les idees clares i molt de caràcter. Va acon­se­guir retor­nar l’Espa­nyol a pri­mera divisió i està fent una bona feina, però últi­ma­ment no està obte­nint bons resul­tats. I, com a qual­se­vol entre­na­dor, si enca­de­nes der­ro­tes i no cap­gi­res la dinàmica, això et pot arri­bar a con­dem­nar. Espero que pugui treure l’equip d’aquesta situ­ació.

Soc més opti­mista amb el Girona. Crec que sumarà bons resul­tats en la Cham­pi­ons Lea­gue. No sé si acce­dirà a la segona fase, però encara té pos­si­bi­li­tats i crec que pot con­ti­nuar gau­dint de la com­pe­tició. I en la lliga penso que pot que­dar tran­quil·lament entre la setena i la desena posició. L’Espa­nyol patirà més. El més impor­tant és man­te­nir la cate­go­ria. Si pogués aca­bar entre el tretzè i el setzè, ja ho fir­ma­ria.