El petit poble de la comarca de la Selva no és conegut perquè sigui un epicentre de passió futbolística. Tanmateix, el cor d’un dels seus veïns batega intensament per un club que es troba a milers de quilòmetres de distància: el Liverpool FC. Jordi Salvanyà, exfutbolista que va vestir les samarretes del Girona, el Vilobí, el Gavà, el Blanes i el Palamós, entre d’altres, és un exemple de com l’amor pel futbol pot transcendir les fronteres geogràfiques.

Fa més de 13 anys que va penjar les botes, però la seva connexió amb el futbol no ha cessat. L’exjugador català va descobrir el futbol anglès i, sobretot, el Liverpool, després de la seva retirada. “Vaig començar a seguir el Liverpool fa uns anys gràcies a un bon amic, en Ramón Cuní. El seu estil de joc, l’atmosfera d’Anfield, la seva història i, sobretot, els seguidors… M’encanta tot el que envolta aquest club”, explica Salvanyà, que reconeix que el conjunt red és l’únic que segueix activament, més que el Barça o el Girona, on el seu fill juga a l’equip infantil.

Per a Salvanyà, el Liverpool no és només un club, sinó una manera de viure el futbol. “El futbol anglès és diferent. Els aficionats viuen el seu equip d’una manera que no es veu enlloc més”, afirma amb una passió que encara conserva després de tants anys lluny dels terrenys de joc. Fa uns quants anys, Salvanyà no s’ho pensava dues vegades per anar a veure el seu equip: “En l’època en què Ryanair operava tant a Girona, hi havia dies que agafàvem un vol, anàvem a Anfield per al partit del migdia i tornàvem a Breda el mateix dia.” Des de la seva carnisseria, de tant en tant comparteix la seva passió amb amics i clients. I tot i que es troba a milers de quilòmetres de Liverpool, no hi ha cap partit que el faci sentir més proper al club. “A Breda tothom coneix aquesta afició que tenim amb en Ramón”, comenta amb un somriure. Demà, la seva passió arribarà a un nou nivell. El Liverpool jugarà a Montilivi contra el Girona en un partit de Champions, i Salvanyà seguirà el duel en directe, no només com un aficionat, sinó com algú que ha viscut de prop el futbol i que ha jugat a Montilivi: “És clar que la situació ha canviat molt al Girona des que hi vaig arribar, però Montilivi no tant. Haurien d’arreglar-lo una mica més”, diu Salvanyà. “Quan vaig començar a seguir el Liverpool, vaig veure que la passió per aquest esport no és la mateixa a Anglaterra que aquí. Una de les coses que em van enamorar va ser el futbol físic de la Premier i que allà els fans animen tant en els bons moments com en els no tan bons. Vaig començar a seguir el club en l’època de Rafa Benítez, i fins i tot abans, amb Houllier. Han passat moltes èpoques, però mai han abandonat l’equip”, assegura un Salvanyà que reconeix que el seu propi estil de joc també era físic i de contacte. A Breda, on la vida passa tranquil·la entre la feina a la carnisseria i les converses amb els clients, Salvanyà sent que el futbol no ha desaparegut mai del tot. L’ànima del Liverpool és un reflex de la passió i dedicació viscuda als vestidors. “En les finals, anem a la Penya Barcelona Reds, i també hem viatjat a Vila-real, a França i a altres llocs on ha jugat l’equip. El mirem de seguir allà on vagi”, la definició perfecta que el club mai caminarà sol.