El petit poble de la comarca de la Selva no és cone­gut perquè sigui un epi­cen­tre de passió fut­bolística. Tan­ma­teix, el cor d’un dels seus veïns batega inten­sa­ment per un club que es troba a milers de quilòmetres de distància: el Liver­pool FC. Jordi Sal­vanyà, exfut­bo­lista que va ves­tir les samar­re­tes del Girona, el Vilobí, el Gavà, el Bla­nes i el Palamós, entre d’altres, és un exem­ple de com l’amor pel fut­bol pot trans­cen­dir les fron­te­res geogràfiques.

Fa més de 13 anys que va pen­jar les botes, però la seva con­nexió amb el fut­bol no ha ces­sat. L’exju­ga­dor català va des­co­brir el fut­bol anglès i, sobre­tot, el Liver­pool, després de la seva reti­rada. “Vaig començar a seguir el Liver­pool fa uns anys gràcies a un bon amic, en Ramón Cuní. El seu estil de joc, l’atmos­fera d’Anfi­eld, la seva història i, sobre­tot, els segui­dors… M’encanta tot el que envolta aquest club”, explica Sal­vanyà, que reco­neix que el con­junt red és l’únic que segueix acti­va­ment, més que el Barça o el Girona, on el seu fill juga a l’equip infan­til.

Per a Sal­vanyà, el Liver­pool no és només un club, sinó una manera de viure el fut­bol. “El fut­bol anglès és dife­rent. Els afi­ci­o­nats viuen el seu equip d’una manera que no es veu enlloc més”, afirma amb una passió que encara con­serva després de tants anys lluny dels ter­renys de joc. Fa uns quants anys, Sal­vanyà no s’ho pen­sava dues vega­des per anar a veure el seu equip: “En l’època en què Rya­nair ope­rava tant a Girona, hi havia dies que agafàvem un vol, anàvem a Anfi­eld per al par­tit del mig­dia i tornàvem a Breda el mateix dia.” Des de la seva car­nis­se­ria, de tant en tant com­par­teix la seva passió amb amics i cli­ents. I tot i que es troba a milers de quilòmetres de Liver­pool, no hi ha cap par­tit que el faci sen­tir més pro­per al club. “A Breda tot­hom coneix aquesta afició que tenim amb en Ramón”, comenta amb un som­riure. Demà, la seva passió arri­barà a un nou nivell. El Liver­pool jugarà a Mon­ti­livi con­tra el Girona en un par­tit de Cham­pi­ons, i Sal­vanyà seguirà el duel en directe, no només com un afi­ci­o­nat, sinó com algú que ha vis­cut de prop el fut­bol i que ha jugat a Mon­ti­livi: “És clar que la situ­ació ha can­viat molt al Girona des que hi vaig arri­bar, però Mon­ti­livi no tant. Hau­rien d’arre­glar-lo una mica més”, diu Sal­vanyà. “Quan vaig començar a seguir el Liver­pool, vaig veure que la passió per aquest esport no és la mateixa a Angla­terra que aquí. Una de les coses que em van ena­mo­rar va ser el fut­bol físic de la Pre­mier i que allà els fans ani­men tant en els bons moments com en els no tan bons. Vaig començar a seguir el club en l’època de Rafa Benítez, i fins i tot abans, amb Hou­llier. Han pas­sat mol­tes èpoques, però mai han aban­do­nat l’equip”, asse­gura un Sal­vanyà que reco­neix que el seu propi estil de joc també era físic i de con­tacte. A Breda, on la vida passa tran­quil·la entre la feina a la car­nis­se­ria i les con­ver­ses amb els cli­ents, Sal­vanyà sent que el fut­bol no ha des­a­pa­re­gut mai del tot. L’ànima del Liver­pool és un reflex de la passió i dedi­cació vis­cuda als ves­ti­dors. “En les finals, anem a la Penya Bar­ce­lona Reds, i també hem viat­jat a Vila-real, a França i a altres llocs on ha jugat l’equip. El mirem de seguir allà on vagi”, la defi­nició per­fecta que el club mai cami­narà sol.