És ben difícil res­ca­tar aspec­tes posi­tius del par­tit d’ahir a Son Moix. El Girona no va saber ges­ti­o­nar gens bé la supe­ri­o­ri­tat numèrica que va tenir des del minut 32 per l’expulsió de Muriqi, i entre Juanpe i Gaz­za­niga van lli­gar el lla­cet del regal que va rebre Larin per sege­llar el tri­omf dels bale­ars. Abans de tot això, Donny van de Beek havia obert la llauna en la pri­mera apro­xi­mació dels giro­nins. Fent el com­pli­cat exer­cici d’aïllar-se de la dece­be­dora i des­es­pe­rant versió col·lec­tiva que es va veure con­tra el Mallorca, es pot apre­ciar que el ren­di­ment que està ofe­rint aquest curs el neer­landès és una gran notícia en clau blanc-i-ver­me­lla. I això que, tot sigui dit, venia de com­ple­tar una actu­ació força dis­creta con­tra el Liver­pool, més enllà de l’acció del penal invo­lun­tari comès sobre Luis Díaz.

Al cap de menys de set minuts de joc, Miguel va pro­var una cen­trada a l’àrea per bus­car la rema­tada d’Arnau en una de les incur­si­ons del mares­menc pel car­ril cen­tral. En l’intent de rebut­jar amb el cap, Val­jent va dei­xar una pilota bom­be­jada a l’aire, i Van de Beek no s’ho va pen­sar dues vega­des per esti­rar la cama esquerra i con­nec­tar una fue­tada en forma de volea ina­pel·lable davant la qual el por­ter Greif no va poder fer res. Això sí, va ser l’únic xut que va fer el Girona entre els tres pals durant els 90 minuts, en què l’equip es va anar diluint i va aca­bar, a banda de cas­ti­gat per les seves pròpies erra­des, blo­que­jat i sense idees en atac, evi­den­ci­ant una ino­perància ofen­siva pre­o­cu­pant. Tot i això, l’actu­ació indi­vi­dual del fut­bo­lista nas­cut a Nijkerker­veen fa 27 anys, que va anar alter­nant la seva posició en funció de les neces­si­tats, va ser més que digna. Per moments, va acom­pa­nyar Romeu al doble pivot, tot i que, amb Dan­juma esco­rat a l’esquerra, també va avançar metres fins a fixar els cen­trals, demos­trant una gran capa­ci­tat de recor­re­gut per les zones inte­ri­ors, i no va renun­ciar a apor­tar la pro­fun­di­tat per fora. A més, va sumar sis inter­ven­ci­ons amb la pilota dins l’àrea rival, i en un dia en què el Girona no va estar encer­tat en els duels, es va impo­sar en tres dels qua­tre que va dis­pu­tar en la pri­mera part. Va ser subs­tituït en el minut 63 per Iván Martín, a qui ha gua­nyat la par­tida per la titu­la­ri­tat en els últims dos enfron­ta­ments.

En tot cas, ha de ser i és un motiu de satis­facció per al club, que va apos­tar pel seu fit­xatge l’estiu pas­sat, el fet que Van de Beek ja sumi tres gols i dues assistències en 20 apa­ri­ci­ons després d’anys ostra­cisme fut­bolístic. El mig­cam­pista està superant les expec­ta­ti­ves, i els de Míchel esta­ran més a prop de dis­pu­tar una com­pe­tició euro­pea el curs vinent si el juga­dor for­mat a l’Ajax manté el nivell que ha demos­trat fins ara.