Perfils ben compenetrats
Si una cosa no admet discussió és que la idea de joc de Míchel és innegociable. S’ha vist en diversos escenaris dels quals el Girona ha sortit escaldat, com al Bernabéu el febrer passat (4-0) i, més recentment, a Eindhoven (4-0), i ni en aquestes situacions de pànic s’ha renunciat a l’estil. Ara bé, dins dels paràmetres futbolístics establerts pel tècnic de Vallecas, l’evolució en forma de matisos tàctics ha estat constant al llarg dels últims tres anys i mig. I, en aquest sentit, la figura de Miguel Gutiérrez és la personificació del futbolista que s’ha adaptat a tota mena de contextos. Aquest curs, l’equip s’ha arribat a quedar amb un únic extrem disponible, i això ha obligat el cos tècnic a buscar solucions, una de les quals ha estat que el jugador format al planter del Madrid deixés de trepitjar tant zones interiors i fixés més el lateral contrari per donar amplitud des d’una posició força més alta. Aquest canvi de rol ha fet necessari un reajustament dels jugadors situats més a prop de Gutiérrez –que també ha actuat d’interior, paral·lelament a la posició d’Arnau Martínez–, un clar indicador de la seva rellevància dins l’engranatge blanc-i-vermell. És per això que hem vist Blind de lateral, una posició que coneix a la perfecció, sobretot de la seva experiència amb la selecció. De fet, puntualment, aquesta temporada s’ha arribat a veure el neerlandès doblant Miguel per fora per centrar i combinant amb ell en l’últim terç. Això sí, les seves funcions en la sortida de pilota continuen sent de tercer central, ja que ara és Arnau el lateral que va per dins des de la dreta.
Aquest canvi posicional de l’exjugador de l’Ajax també ha repercutit en el posicionament de Ladislav Krejcí. A l’estiu hi havia dubtes –reconeguts pel mateix Míchel– sobre com es compenetrarien els dos centrals pel fet de tenir perfils semblants, però l’alternativa de jugar amb Miguel d’extrem ha alliberat el txec, que ha pogut oferir un rendiment prou òptim des de la seva posició natural. I això que, ocasionalment, tant Blind com Krejcí han ocupat una posició més centrada a l’eix defensiu –a Balaídos van fer parella de centrals i Blind es va situar al perfil dret–. Tot plegat és un trencaclosques en què Míchel busca la millor opció, sempre amb la prioritat que l’equip trobi l’equilibri, en un conglomerat de peces alineades en què, quan una es mou, provoca un efecte dominó.