Més de 3.100 persones es van aplegar ahir a Montilivi per acomiadar un 2024 històric i inoblidable en clau blanc-i-vermella, un any que sempre serà recordat per tots els gironins i gironines per ser el primer de la història del Girona disputant una competició europea. Tot i no arribar a les 4.500 que van presenciar la jornada de portes obertes del 2023 celebrada tot just fa un any, quan l’equip va passar les festes de Nadal com a líder de primera divisió juntament amb el Madrid, amb 45 punts, sí que es podien palpar en l’ambient festiu i distès les ganes de petits i grans de veure de ben a prop en acció els futbolistes dirigits per Míchel Sánchez, que tot just havien tornat a la feina diumenge al vespre i que, un cop van acabar l’entrenament, van passar-se una bona estona signant autògrafs i fent-se fotografies amb els aficionats, sobretot amb la mainada, una nova mostra de la comunió amb els jugadors i també del bon moment de salut que viu la massa social del club, més rejovenida que mai. A més, paral·lelament, la sessió matinal també va incloure la tradicional fan zone al pàrquing de gol sud, que va estar oberta a tothom des de les nou del matí fins a les tres de la tarda, on hi havia organitzades diverses activitats lúdiques com ara tallers infantils, porteries inflables, videojocs, minigolf, pintacares, foodtrucks, una xocolatada, l’autocar amb què viatgen els integrants del primer equip en els desplaçaments, en el qual els assistents van poder entrar i asseure’s, i fins i tot la presència de la Canya, la mascota oficial. Qui no es distreu és perquè no vol.

El creixement exponencial del Girona en les últimes temporades és tan gran que, a vegades, pequem pràcticament de manera inconscient i inevitable de normalitzar allò que fins fa no gaire no ho era gens. Sense anar més lluny, les afluències de públic a l’estadi en les darreres jornades de portes obertes organitzades pel club corresponen a xifres semblants a les mitjanes d’assistència dels dies de partit a Montilivi en els primers anys de l’equip competint en l’LFP, del 2008 cap endavant. Més enllà de la famosa nova dimensió batejada per Míchel, el canvi de paradigma és una realitat consolidada pel que fa a la massa social. Les cares d’il·lusió dels nens i nenes que veuen que poden intercanviar quatre paraules amb Stuani, Juanpe i companyia són impagables, i també el reflex d’un sentiment que batega cada dia més fort entre l’afició. Tot va molt de pressa, però a vegades va bé recordar el passat per valorar millor el present. Fer aquest exercici de reflexió en dies com el d’ahir val molt la pena.