Ens ha donat temps i espai per poder apro­fun­dir en temes que al mis­ter li agrada entrar amb més detall. Ha estat posi­tiu tot i que en l’aspecte per­so­nal vaig aga­far un virus a final d’any i estic tor­nant a poc a poc. Ens ha aju­dat la des­con­nexió per poder estar més temps amb gent amb qui en el dia a dia no pots com­par­tir moments, i s’agra­eix.

Difi­culta l’adap­tació; sabent com vol tre­ba­llar el tècnic i com és la filo­so­fia de joc del club, neces­si­tes ses­si­ons d’entre­na­ment, temps i engra­nat­ges per crear les con­ne­xi­ons que Míchel vol. És evi­dent que la pri­mera part de la tem­po­rada ha estat com­pli­cada perquè no teníem temps i jugàvem dos par­tits cada set­mana. És com­pli­cat de pre­pa­rar, però això els passa a tots els equips que dis­pu­ten tres com­pe­ti­ci­ons.

El balanç de la tem­po­rada, de moment, és posi­tiu, tot i que un sem­pre en vol més. Amb tots els can­vis que hi ha hagut, no només res­pecte del curs pas­sat sinó dels últims anys en el club, la capa­ci­tat d’adap­tació ha estat bona i el club i l’equip man­te­nim una línia de crei­xe­ment.

Sí, i a més amb el pes que tenien dins del joc. Van encai­xar molt bé en la filo­so­fia del mis­ter i conei­xien molt bé els auto­ma­tis­mes que volia implan­tar. Són pèrdues que no són fàcils de relle­var, però en això estem.

Hi tenia mol­tes amis­tats tant a l’equip com al cos tècnic. Era una ale­gria veure’ls, ja que quan por­tes tants anys en el fut­bol saps com de com­pli­cat és el que va fer el Girona l’any pas­sat. Té molt de mèrit, i és mul­ti­fac­to­rial, ja que molts depar­ta­ments van encer­tar en les deci­si­ons. Hi va haver la sort d’ajun­tar talent que bri­llava i que va estar a un nivell bru­tal durant molt de temps. Va ser un fet històric reu­nir tot això, van fer una tem­po­rada ino­bli­da­ble, i nosal­tres en volem apren­dre, de tot això.

Pel que fa als números, més punts, més gols i encai­xar menys. Pel que fa al joc, l’any pas­sat era molt perillós, gene­rava mol­tes oca­si­ons i el fet de ser tan domi­na­dor li per­me­tia con­ce­dir menys oca­si­ons. Aquest curs s’ha acon­se­guit en alguna fase, però no amb la regu­la­ri­tat de la cam­pa­nya pas­sada.

Gau­dir és una paraula difícil d’enca­bir en aquest con­text perquè sem­bla que no hàgim com­pe­tit o llui­tat per estar en la segona fase. Sí que ha estat un somni fet rea­li­tat com a club el fet d’estar en aquesta com­pe­tició. No hi vull tan­car la porta, ja que que­den dos par­tits i llui­ta­rem fins al final, però és evi­dent que ens queda un sabor agre­dolç de no tenir més opor­tu­ni­tats en els dos últims par­tits. L’afició ho ha gau­dit i nosal­tres no hem aca­bat d’estar a l’altura.

Per plan­ti­lla hauríem de com­pe­tir per estar a Europa la tem­po­rada vinent, el temps deter­mi­narà en quina com­pe­tició. Repe­tir en la Cham­pi­ons Lea­gue és molt com­pli­cat, però l’Europa Lea­gue és un bon repte. Hem de tre­ba­llar per, com a mínim, tenir pos­si­bi­li­tats d’arri­bar-hi en el tram final de la lliga.

Sí i no. Hi ha mol­tes vari­ants però acos­tu­men a ser depe­nent de com es planta el rival. Ho tre­ba­llem abans i, fins i tot, dins de les estruc­tu­res de joc dife­rents la idea de joc sem­pre és simi­lar. Pot can­viar la teva posició a dins del camp però no la fina­li­tat o tot allò que has de fer. El mis­ter busca sem­pre situar-nos d’una manera depe­nent del rival, per tal de fer que arri­bem a la pressió amb como­di­tat.

Ells inter­pre­ten molt bé el joc i són versàtils. Són capaços de tren­car línies en con­ducció, en pas­sada, gene­rar espai en dos tocs... i això et dona molt. Poden rebre per fora, per dins, a la pri­mera línia, a l’última... Són molt intel·ligents i s’adap­ten a cada par­tit i a cada situ­ació.

Em va fer ràbia lesi­o­nar-me, ja que no arri­bava en bon moment, com cap lesió. Hau­ria vol­gut jugar més, però les cir­cumstàncies són les són. Ens queda la segona part de la tem­po­rada i un parell de par­tits de Cham­pi­ons amb l’objec­tiu de fer un pas enda­vant i aca­bar amb bones sen­sa­ci­ons el curs apor­tant bon ren­di­ment. De moment, he estat a bon nivell, sobre­tot durant l’últim mes. Vull seguir crei­xent, apor­tant tot allò que vol el mis­ter de mi i aju­dar els com­panys per llui­tar per acce­dir a les com­pe­ti­ci­ons euro­pees quan que­din poques jor­na­des.

És així. La decisió que un té jugant ve donat per l’estat d’ànim del fut­bo­lista. Si ten­dei­xes a estar res­trin­git, o quan l’equip està en una dinàmica nega­tiva estàs con­ser­va­dor, això es palpa. I al revés també, quan la dinàmica és posi­tiva, quan no et pre­o­cupa fallar, ets partícip del joc, ale­gre, etc. Jugues a bon nivell inde­pen­dent­ment de l’entorn i els resul­tats. De l’època de l’any pas­sat i prin­ci­pis d’aquesta em notava con­ser­va­dor i, a poc a poc, a còpia de minuts i anar aga­fant el ritme, he tor­nat a tenir desim­bol­tura com m’agrada a mi.

Una mica de tot, ja que una cosa porta a l’altra. Poden pas­sar situ­a­ci­ons, i a vega­des fallar una pas­sada et resta con­fiança. És part de l’esport i del joc. Quan por­tes molts anys, et pen­ses que ho saps tot, però con­ti­nues apre­nent coses noves i el fut­bol et con­ti­nua donant lliçons.

M’ho podria pre­gun­tar més, però pel que fa l’aspecte per­so­nal vaig bus­car fer can­vis, fer-ho tot més còmode però no vaig tro­bar res­pos­tes o el con­text no era el que neces­si­tava. Com a mínim vaig mar­xar amb la consciència tran­quil·la d’haver inten­tat fer les coses bé. No soc de pene­dir-me de coses que he fet sinó que intento que tot sigui un apre­nen­tatge i treure con­clu­si­ons de tot el que vaig vivint.

Vull aca­bar bé la tem­po­rada. Ja per un tema per­so­nal, vull que el meu nivell del desem­bre con­tinuï els pròxims mesos i tan­car el curs dient que aquest és l’Oriol Romeu que vull que vegi la gent. Pot­ser és una res­posta típica però el que hagi de pas­sar pas­sarà. Aquí estic ale­gre i bé, per l’estima de l’afició i de tot el club, això em dona molt i em fa sen­tir bé i amb ganes de tor­nar al club tot el que m’ha donat.

Com d’exòtic [riu]? Dependrà del tema fami­liar, ja que quan por­tem acom­pa­nyants no només hem de pen­sar en nosal­tres sinó veure què els interessa a ells. Ara no ho sé.

Va ser un inici ful­mi­nant i increïble durant els dos o tres pri­mers mesos. El fut­bol que van jugar va ser de nivell, tàcti­ca­ment inten­sos, amb molta arri­bada... Sí que al novem­bre o desem­bre els ha cos­tat una mica i hi ha hagut una bai­xada, però Flick ha pogut por­tar una idea a terme i jugar bé. El Barça és un equip ver­ti­cal, amb juga­dors amb dese­qui­li­bri, amb una potència física altíssima, i això els per­met jugar al nivell a què estan jugant. No sé fins on arri­ba­ran però l’exigència és abso­luta com gua­nyar lli­gues, Cham­pi­ons i tot. Per estar per com­pe­tir pels títols no es neces­sita fer un setem­bre i octu­bre bons, sinó 10 mesos d’alt nivell, i tant de bo man­tin­guin la bona línia.

Si gua­nyem posem marge amb els de baix i ens man­te­nim en el grup en què volem estar. Serà un par­tit com­pli­cat con­tra un rival físic, que és bo en les sego­nes juga­des. Sumar 28 punts en la pri­mera volta és un bon regis­tre i fent-ne algun més en la segona volta ens donarà mol­tes pos­si­bi­li­tats d’estar a Europa.

No ens hem tin­gut gaire temps per ana­lit­zar-ho, però la idea que tenim és gua­nyar un par­tit con­tra un dels rivals potents en la Cham­pi­ons. Hem d’anar al màxim i pen­sar a poder gua­nyar a San Siro, amb la samar­reta del Girona i l’afició allà... seria un somni. Com­pe­tir com con­tra el PSG o el Liver­pool i a la vegada sumar punts, que és el que ens falta en la com­pe­tició, seria per­fecte. Tant de bo sigui con­tra el Milan per man­te­nir les pos­si­bi­li­tats en l’última jor­nada.