El Girona va aprofitar una badada defensiva de l’Alavés en l’afegit per endur-se tres punts d’or de Mendizorrotza. Tot i això, el triomf a domicili no amaga una versió ben fluixa i massa passiva de l’equip, que, tot i no generar cap ocasió clara de perill, va tenir l’efectivitat per castigar un rival innocent, encara que fos en una acció aïllada. I l’executor té nom i cognom: Jhon Solís. El colombià va substituir Bryan Gil en el minut 77, i el canvi va provocar un reajustament de les peces. Tsygankov, que estava jugant de mitjapunta, va tornar al seu hàbitat natural, la banda dreta, mentre que Solís i Yangel es van situar com a interiors, protegits per Romeu a la medul·lar.

Fa unes quantes setmanes, Míchel va admetre haver fet un replantejament amb la posició de l’exfutbolista de l’Atlético Nacional, per qui el club va fer una clara aposta de futur en pagar sis milions d’euros l’estiu del 2023. El tècnic va explicar que s’havia adonat que Solís, que mai ha estat un pivot pur, se sentia més còmode acompanyat d’un 6. I els pocs minuts d’ahir ho corroboren. El migcampista de 20 anys, que pateix de valent quan ha de distribuir la pilota en la base de la jugada i sovint acaba limitant-se a fer passades senzilles sense arriscar que no fan ni pessigolles als contraris, se sent més alliberat, amb Romeu al costat, quan té metres per recórrer i es pot despenjar fins a trepitjar l’àrea rival.

Tres minuts abans del 0-1, Yangel va habilitar Solís, però el seu intent de rematada, lluny d’amenaçar la porteria d’Owono, va quedar en un misto dels grossos. En conec més d’un que es va prendre la jugada amb humor. Ara bé, són els mateixos que, instants més tard, van celebrar el primer gol com a professional del colombià, que, arribant des de la segona línia, va ser prou murri per penalitzar un error de Diarra, que volia rebutjar una centrada d’Arnau, i batre el porter amb una bona definició amb l’interior de la bota i sang freda, tot el que li havia mancat en el xut anterior. Potser la clau va ser aquesta. En una jugada en què tot va anar tan de pressa, no va tenir temps ni de posar-se nerviós.

En tot cas, Solís, que només va intervenir sis vegades i que es va imposar en els dos duels que va disputar gràcies al seu físic privilegiat, va decantar la balança d’un partit gris. “Avui m’ha tocat a mi, demà li tocarà a un altre”, va dir després del xiulet final l’heroi inesperat, el rendiment del qual ha estat força criticat per bona part de l’afició. No obstant això, el gol li ha de donar confiança. I ara que Míchel, que va reconèixer que el va fer entrar per aguantar el 0-0, li ha trobat l’encaix, pot ser un bon moment per recuperar un efectiu més per a la causa.