El Girona va apro­fi­tar una badada defen­siva de l’Alavés en l’afe­git per endur-se tres punts d’or de Men­di­zor­rotza. Tot i això, el tri­omf a domi­cili no amaga una versió ben fluixa i massa pas­siva de l’equip, que, mal­grat no gene­rar cap ocasió clara de perill, va tenir l’efec­ti­vi­tat per cas­ti­gar un rival inno­cent, encara que fos en una acció aïllada. I l’exe­cu­tor té nom i cognom: Jhon Solís. El colombià va subs­ti­tuir Bryan Gil en el minut 77, i el canvi va pro­vo­car un rea­jus­ta­ment de les peces. Tsy­gankov, que estava jugant de mit­ja­punta, va tor­nar al seu hàbitat natu­ral, la banda dreta, men­tre que Solís i Yan­gel es van situar com a inte­ri­ors, pro­te­gits per Romeu a la medul·lar.

Fa unes quan­tes set­ma­nes, Míchel va adme­tre haver fet un replan­te­ja­ment amb la posició de l’exfut­bo­lista de l’Atlético Naci­o­nal, per qui el club va fer una clara aposta de futur en pagar sis mili­ons d’euros l’estiu del 2023. El tècnic va expli­car que s’havia ado­nat que Solís, que mai ha estat un pivot pur, se sen­tia més còmode acom­pa­nyat d’un 6. I els pocs minuts d’ahir ho cor­ro­bo­ren. El mig­cam­pista de 20 anys, que pateix de valent quan ha de dis­tri­buir la pilota en la base de la jugada i sovint acaba limi­tant-se a fer pas­sa­des sen­zi­lles sense arris­car que no fan ni pes­si­go­lles als con­tra­ris, se sent més alli­be­rat, amb Romeu al cos­tat, quan té metres per recórrer i es pot des­pen­jar fins a tre­pit­jar l’àrea rival.

Tres minuts abans del 0-1, Yan­gel va habi­li­tar Solís, però el seu intent de rema­tada, lluny d’amenaçar la por­te­ria d’Owono, va que­dar en un misto dels gros­sos. En conec més d’un que es va pren­dre la jugada amb humor. Ara bé, són els matei­xos que, ins­tants més tard, van cele­brar el pri­mer gol com a pro­fes­si­o­nal del colombià, que, arri­bant des de la segona línia, va ser prou murri per pena­lit­zar un error de Diarra, que volia rebut­jar una cen­trada d’Arnau, i batre el por­ter amb una bona defi­nició amb l’inte­rior de la bota i sang freda, tot el que li havia man­cat en el xut ante­rior. Pot­ser la clau va ser aquesta. En una jugada en què tot va anar tan de pressa, no va tenir temps ni de posar-se nerviós.

En tot cas, Solís, que només va inter­ve­nir sis vega­des i que es va impo­sar en els dos duels que va dis­pu­tar gràcies al seu físic pri­vi­le­giat, va decan­tar la balança d’un par­tit gris. “Avui m’ha tocat a mi, demà li tocarà a un altre”, va dir després del xiu­let final l’heroi ines­pe­rat, el ren­di­ment del qual ha estat força cri­ti­cat per bona part de l’afició. No obs­tant això, el gol li ha de donar con­fiança. I ara que Míchel, que va reconèixer que el va fer entrar per aguan­tar el 0-0, li ha tro­bat l’encaix, pot ser un bon moment per recu­pe­rar un efec­tiu més per a la causa.