En una tarda en què el Girona no va estar a l’altura per evi­tar la der­rota a casa con­tra el Sevi­lla, Arnau Martínez va des­ta­car com el millor del con­junt gironí. Amb el braçal de capità al braç, el jove late­ral dret va ser l’ànima d’un equip que va llui­tar sense encert per sumar punts al seu estadi. Arnau va apor­tar inten­si­tat, com­promís i, a més, va mar­car l’únic gol dels giro­nins, rea­fir­mant la seva importància dins l’equip. Aquesta tem­po­rada, ja ha jugat pràcti­ca­ment els matei­xos par­tits que tot el curs pas­sat, un total de 23 entre les tres com­pe­ti­ci­ons. I també ha con­tribuït amb tres dia­nes, dos de les quals en la lliga; Extre­ma­dura, Leganés i Sevi­lla, les seves vícti­mes. Tor­nant a l’enfron­ta­ment d’ahir, la diana d’Arnau va arri­bar en el minut 37, quan Tsy­gankov, molt atent a la banda dreta, va traçar una cen­trada tensa al pri­mer pal. Arnau, amb molta intel·ligència, es va des­mar­car amb decisió, anti­ci­pant-se a la defensa visi­tant, i va con­nec­tar una pre­cisa pen­ti­nada al pal llarg, que va superar el por­ter rival. La cen­trada era mig gol, però s’hi havia de ser. Va ser una acció de gran qua­li­tat tècnica i, sobre­tot, de gran lec­tura del joc, demos­trant la mobi­li­tat i la capa­ci­tat d’aparèixer en zones ofen­si­ves del late­ral de Premià de Dalt. Lluny de con­for­mar-se amb la diana, Arnau va con­ti­nuar sent un dels més actius. En la segona part, va dis­po­sar d’una ocasió molt clara en el minut 61, quan una cen­trada-xut seva es va pas­se­jar per davant de la por­te­ria del Sevi­lla sense tro­bar rema­ta­dor. Va bus­car ser un revul­siu en atac, tot i que l’equip no va mos­trar la finor habi­tual en l’últim terç del camp, limi­tant així les pos­si­bi­li­tats de cap­gi­rar el mar­ca­dor. Arnau es va situar més al mig del camp amb la subs­ti­tució d’Oriol Romeu i l’entrada de Solís.

A més de les seves apor­ta­ci­ons ofen­si­ves, Arnau va haver d’assu­mir una tasca defen­siva molt exi­gent. Li va tocar enfron­tar-se a Luke­bakio, un dels juga­dors més ràpids i peri­llo­sos del con­junt andalús. El segon gol va ser un autèntic golàs seu. Mal­grat la difi­cul­tat del duel, va ser capaç de fre­nar-lo en mol­tes acci­ons gràcies a la seva con­cen­tració i lec­tura defen­siva. Arnau Martínez va com­ple­tar els 90 minuts en un esforç que el va dei­xar visi­ble­ment exhaust al xiu­let final. El seu des­gast físic va ser una mos­tra del seu com­promís i del lide­ratge que exer­ceix, mal­grat la seva joven­tut. Amb només 21 anys, és un dels pilars de l’equip de Míchel Sánchez, tant pel seu ren­di­ment dins del camp com per la seva capa­ci­tat de lide­rar en moments com­pli­cats com el d’ahir. La seva actu­ació no és cap notícia, perquè Arnau ha pogut revi­far després d’una mala tem­po­rada del curs pas­sat. Un actiu impor­tant per al club i un fut­bo­lista a tenir molt en compte.