El Girona va tor­nar a demos­trar que el seu prin­ci­pal pro­blema és el joc. Ja no és que esti­gui a anys llum de l’equip que va mera­ve­llar l’any pas­sat, sinó és que, dar­re­ra­ment, està lluny de merèixer gua­nyar els par­tits. Li va pas­sar a Men­di­zor­rotza con­tra l’Alavés quan Solís va sal­var els mobles en el 91’ i també a Mon­ti­livi con­tra el Sevi­lla encara que Gaz­za­niga aturés una pena màxima a Isaac Romero (3’) i que Arnau avancés els giro­nins amb el cap abans del des­cans (37’). El con­junt andalús, que ja havia per­do­nat en més d’una ocasió, va remun­tar l’enfron­ta­ment en un segon acte que va man­te­nir la línia de des­es­pe­ració per la ine­ficàcia ofen­siva i la cir­cu­lació lenta d’una esfèrica que va ser estèril en molts moments. Pri­mer Saúl en la sor­tida d’un cor­ner i després Lukébakio, demos­trant ver­ti­ca­li­tat i un con­tra un, van dei­xar els de Míchel amb un pam de nas, amb una ocasió per­duda de situar-se cin­quens pro­vi­si­o­nal­ment, fer un salt enda­vant, enca­de­nar tres victòries con­se­cu­ti­ves i, el millor de tot, dei­xar un rival directe per la lluita per Europa a vuit punts –els de Pimi­enta ara estan a només dos punts.

El par­tit va començar amb un mal­de­cap conra el Girona, que ja en la prèvia con­fir­mava que Miguel no podria aju­dar l’equip i que Dan­juma tenia un procés víric que el dei­xava a casa. Els con­tra­temps se suma­ven tot just en el minut 2 quan Oriol Romeu va atro­pe­llar Isaac Romero quan aquest havia fet un mal con­trol dins l’àrea després de caçar un refús curt. El col·legiat no va dub­tar i, per sort, Gaz­za­niga tam­poc. L’argentí va ende­vi­nar la tra­jectòria del xut del mateix Isaac per esti­rar-se a la seva esquerra i refu­sar el penal a un cos­tat, tor­nant a demos­trar que està en estat de gràcia en aquesta faceta. El de Murphy ha atu­rat els qua­tre penals que han asse­nya­lat al Girona –cinc comp­tant la repe­tició d’un d’aquests– aquesta cam­pa­nya –con­tra el Feye­no­ord, els tres con­tra l’Ath­le­tic amb repe­tició inclosa, i el d’ahir.

Els de Míchel sal­va­ven una de les vides que tenien i, poc després, una segona quan una sor­tida de pilota que s’anava com­pli­cant per la bona pressió visi­tant va aca­bar amb una pas­sada d’Isaac cap a Var­gas que, per sort, el suís no va poder fer bona en topar amb un oportú Gaz­za­niga (13’). Entre­mig, el Girona va inten­tar esti­rar files amb com­bi­na­ci­ons entre Abel Ruiz i Bryan Gil; en una d’aques­tes el de Bar­bate va rema­tar cre­uat a fora per ben poc (5’). Els giro­nins van tenir una fase de millor joc i, sobre­tot, presència en camp con­trari però Abel Ruiz no va estar encer­tat a batre un Nyland que va atu­rar amb el cos un bon un con­tra un amb el d’Almus­sa­fes –el poste­rior rebot a l’atu­rada va aca­bar fora per poc (27’).

Abans del des­cans, els de García Pimi­enta van tor­nar a tenir el gol a tocar quan una cen­trada al segon pal la va con­tro­lar Lukébakio i el xut del belga no va aca­bar en gol gràcies a Gaz­za­niga i el tra­ves­ser (35’), en una jugada que va aca­bar sent el pre­ludi de l’1-0 d’Arnau Martínez, que va rema­tar amb un gir de coll per­fecte una cen­trada late­ral de Tsy­gankov amb l’esquerra superant l’esti­rada de Nyland (37’).