Les actu­a­ci­ons de Paulo Gaz­za­niga han estat durant diver­sos trams de la pri­mera mei­tat de curs objecte de debat entre l’afició, sobre­tot tenint en compte que a la ban­queta hi ha un por­ter de garan­ties com Pau López. Ara bé, el que és indis­cu­ti­ble és que l’argentí està més ins­pi­rat que mai en els llançaments de penal. L’última demos­tració, l’esti­rada amb què va impe­dir que Romero avancés el Sevi­lla, per molt que els anda­lu­sos s’aca­bes­sin impo­sant a les aca­ba­lles. El de dis­sabte va ser el quart penal que atura el de Murphy aquesta tem­po­rada, que, tot i ser ja la ter­cera en què és titu­lar al Girona, fins ara no havia bri­llat espe­ci­al­ment en aquest aspecte del joc.

El pri­mer duel des dels onze metres en què va sor­tir gua­nya­dor com a blanc-i-ver­mell va ser el 22 de gener del 2023 a Vila-real, on va atu­rar l’exe­cució de Gerard Moreno. La 2023/24, també va sal­var només una pena màxima, i ho va fer amb la cara. Va ser el 27 d’abril del 2024 a Las Pal­mas. En aquest cas, el fut­bo­lista frus­trat va ser San­dro. I ha estat en els últims mesos quan s’ha des­ta­pat com un autèntic espe­ci­a­lista, tot i no poder evi­tar el 0-1 de Salah amb què el Liver­pool va assal­tar Mon­ti­livi el 10 de desem­bre. El pri­mer de la 2024/25 va ser con­tra el Feye­no­ord, el 2 d’octu­bre, quan va ende­vi­nar les inten­ci­ons al japonès Ueda. Tan sols qua­tre dies més tard, va arri­bar la gran exhi­bició. L’Ath­le­tic Club no va poder batre’l en cap dels tres intents. Ni Beren­guer, ni Iñaki Willi­ams –el xut va ser inva­li­dat, per això no es comp­ta­bi­litza–, ni Ander Her­rera.