Quintada pagada
A Milà, el Girona va dir adeu a les escasses possibilitats que tenia d’accedir als vuitens de final amb la sisena derrota en set jornades
La falta de verí ofensiu –cinc partits sense fer gol, quatre de seguits– ha passat factura a un equip gironí que ha merescut més punts
El Girona va dir adeu a les gairebé inexistents possibilitats que tenia d’accedir als setzens de la Champions League i s’acomiadarà definitivament del torneig de clubs més prestigiós del planeta dimecres amb la visita de l’Arsenal a Montilivi (21 h). Una aventura curta, intensa i que ha de servir a l’equip i a tota l’entitat com a una primera experiència per aprendre i corregir els errors, a dins i a fora del camp. Perquè el Girona ha pecat de novell en una competició en què els errors es paguen molt més cars que en qualsevol altra. L’equip dirigit per Míchel Sánchez potser ha merescut més punts dels tres raquítics que acumula en les set jornades disputades de la fase de grup únic, però les estadístiques diuen que ha fet només quatre gols –repartits en dos enfrontaments, contra el Feyenoord (2-3) i l’Slovan de Bratislava (2-0)–, a domicili ni ha puntuat, ni ha celebrat cap diana, i les errades individuals en defensa, la mala sort i la falta d’efectivitat mostrada sobretot contra Liverpool i Milan han condemnat l’equip a la frustració i l’eliminació.
Potser amb una dosi d’ambició massa elevada, l’equip s’havia posat com a objectiu accedir a l’eliminatòria dels setzens per allargar al màxim l’aventura europea. Desgraciadament, la plantilla quedarà molt lluny d’això per la duresa real d’una competició que fins i tot ha enviat a l’abisme equips com el PSG, durant moltes setmanes fora dels primers 24 classificats; el Madrid, que se n’ha sortit amb més feina de l’esperada, i el City, que actualment estaria eliminat i haurà de vèncer en l’última jornada tot esperant una ensopegada de l’Stuttgart o el PSG, que juguen entre ells, tot i que no els val l’empat si els de Pep Guardiola guanyen gràcies a una millor diferència de gols dels anglesos: “La sensació és que estàvem debutant en la Champions; en partits anteriors se’ns ha fet grossa la competició i hem d’agafar l’experiència històrica que viu el club al màxim, perquè no sabem quan tornarà a viure el Girona una situació igual”, explicava Yangel Herrera en la zona mixta una vegada confirmada la desfeta a San Siro contra el Milan.
Després de perdre contra l’Sturm Graz a Klagenfurt, el Girona ho va començar a veure magre, ja que tenia una traca final de calendari que feia pensar el pitjor. Els blanc-i-vermells s’havien d’enfrontar al Liverpool, el Milan i l’Arsenal consecutivament, però de moment els gironins han perdut per la mínima contra els dos primers –igual que contra el PSG– disposant de força ocasions clares i fent treballar els porters respectius, Alisson i Maignan: “Esperem que Europa no acabi per al Girona, volem lluitar en la lliga per tornar a entrar en competició europea i seguir fent créixer el club”, sentenciava el futbolista veneçolà, en una declaració d’intencions de cara a la segona meitat de la temporada.
De buit en tots els apartats a fora
Els de Míchel no han aconseguit ni marcar ni sumar un sol punt a domicili en tota l’edició de la Champions League, una xacra massa gran que obligava l’equip a fer-ho gairebé perfecte a Montilivi –3 punts de 9 possibles–. Els blanc-i-vermells han marxat de buit i sense poder cantar gol contra el PSG (1-0), en un duel que van saber igualar a còpia de bona col·locació i solidaritat defensiva; el PSV (4-0), un correctiu sense resposta quan l’equip travessava una plaga de lesions increïble que va ser clau per no poder fer front al poder físic dels neerlandesos; també a Klagenfurt contra l’Sturm Graz (1-0), en un partit de més a menys que va acabar sense idees i topant cada vegada amb la defensa austríaca, i en l’últim enfrontament, contra el Milan (1-0), en què el Girona va poder generar ocasions de gols suficients per fer emmudir San Siro, on sí que els aficionats desplaçats van celebrar una diana del seu equip, però el VAR la va acabar anul·lant per fora de joc de Bryan Gil.
Falta d’efectivitat a la zona ofensiva
El Girona s’ha quedat sense fer gol en cinc dels set partits que ha disputat fins ara, una dada que deixa clar que l’eliminació havia de ser un fet tard o d’hora. L’equip dirigit per Míchel Sánchez no està atacant amb la nitidesa amb què ho feia el curs passat perquè no té la qualitat individual que tenia, i en una competició com la Champions League, és vital. En els dos últims partits, els gironins han generat prou ocasions per merèixer marcar algun gol i posar contra les cordes el Liverpool i el Milan, però, sense punteria ni agressivitat i contundència, rivals d’aquesta entitat no perdonen i amb molt poc –un gol de Salah des del punt de penal i un de Rafael Leão– es van emportar els tres punts sense gaires patiments d’última hora. En altres partits, com ara contra el PSV, amb una ocasió clara de Miovski amb 0-0 en el marcador –l’equip igualment arribava ple de baixes i ho tenia difícil–, i contra l’Sturm Graz, amb Iván Martín fallant sota pals, les errades també van condemnar.
Els partits importants perduts passen factura
Tot i que en el futbol és complicat fer números o prediccions, el Girona sabia que abans d’afrontar els últims tres partits de la fase de grup únic de la lliga de campions contra el Liverpool, el Milan i l’Arsenal, havia d’haver sumat un bon grapat de punts –com a mínim 6 o 7–, per aspirar als setzens de final. L’inici de calendari dels gironins, després d’enfrontar-se al PSG, era clau per treure’n rèdit i ja es van començar a tòrcer les aspiracions en el debut a casa contra el Feyenoord, en què diverses desgràcies en forma de lesió, un penal fallat i dos gols en pròpia van fer perdre el duel als de Míchel (2-3). Contra l’Slovan de Bratislava no es va fallar per entrar en la història de la competició amb un primer triomf (2-0), però davant l’Sturm Graz, l’altre denominat ventafocs de la competició, el Girona no va poder endur-se la victòria, i això ja el va fer anar massa a remolc i obligat a guanyar dos dels rivals més perillosos que li quedaven, un obstacle massa gran, tot i que, de moment, són els partits en què s’ha donat més bona imatge.
