Els de Míchel no han aconseguit ni marcar ni sumar un sol punt a domicili en tota l’edició de la Champions League, una xacra massa gran que obligava l’equip a fer-ho gairebé perfecte a Montilivi –3 punts de 9 possibles–. Els blanc-i-vermells han marxat de buit i sense poder cantar gol contra el PSG (1-0), en un duel que van saber igualar a còpia de bona col·locació i solidaritat defensiva; el PSV (4-0), un correctiu sense resposta quan l’equip travessava una plaga de lesions increïble que va ser clau per no poder fer front al poder físic dels neerlandesos; també a Klagenfurt contra l’Sturm Graz (1-0), en un partit de més a menys que va acabar sense idees i topant cada vegada amb la defensa austríaca, i en l’últim enfrontament, contra el Milan (1-0), en què el Girona va poder generar ocasions de gols suficients per fer emmudir San Siro, on sí que els aficionats desplaçats van celebrar una diana del seu equip, però el VAR la va acabar anul·lant per fora de joc de Bryan Gil.

El Girona s’ha quedat sense fer gol en cinc dels set partits que ha disputat fins ara, una dada que deixa clar que l’eliminació havia de ser un fet tard o d’hora. L’equip dirigit per Míchel Sánchez no està atacant amb la nitidesa amb què ho feia el curs passat perquè no té la qualitat individual que tenia, i en una competició com la Champions League, és vital. En els dos últims partits, els gironins han generat prou ocasions per merèixer marcar algun gol i posar contra les cordes el Liverpool i el Milan, però, sense punteria ni agressivitat i contundència, rivals d’aquesta entitat no perdonen i amb molt poc –un gol de Salah des del punt de penal i un de Rafael Leão– es van emportar els tres punts sense gaires patiments d’última hora. En altres partits, com ara contra el PSV, amb una ocasió clara de Miovski amb 0-0 en el marcador –l’equip igualment arribava ple de baixes i ho tenia difícil–, i contra l’Sturm Graz, amb Iván Martín fallant sota pals, les errades també van condemnar.

Tot i que en el futbol és complicat fer números o prediccions, el Girona sabia que abans d’afrontar els últims tres partits de la fase de grup únic de la lliga de campions contra el Liverpool, el Milan i l’Arsenal, havia d’haver sumat un bon grapat de punts –com a mínim 6 o 7–, per aspirar als setzens de final. L’inici de calendari dels gironins, després d’enfrontar-se al PSG, era clau per treure’n rèdit i ja es van començar a tòrcer les aspiracions en el debut a casa contra el Feyenoord, en què diverses desgràcies en forma de lesió, un penal fallat i dos gols en pròpia van fer perdre el duel als de Míchel (2-3). Contra l’Slovan de Bratislava no es va fallar per entrar en la història de la competició amb un primer triomf (2-0), però davant l’Sturm Graz, l’altre denominat ventafocs de la competició, el Girona no va poder endur-se la victòria, i això ja el va fer anar massa a remolc i obligat a guanyar dos dels rivals més perillosos que li quedaven, un obstacle massa gran, tot i que, de moment, són els partits en què s’ha donat més bona imatge.