Girona

Un bon balanç a Vallecas

Invicte. El Girona no ha tastat la derrota al feu del Rayo Vallecano en cap dels dos precedents amb Míchel Sánchez com a entrenador a primera divisió, amb un empat (2-2) i un triomf (1-2)

El Girona visita demà (14 h) el Rayo Valle­cano, el novè clas­si­fi­cat, amb 26 punts, tot just una posició al dar­rere dels blanc-i-ver­mells, que només en sumen dos més (28). Míchel Sánchez sem­pre ha admès haver de fer un esforç per ges­ti­o­nar les emo­ci­ons quan el calen­dari l’obliga a enfron­tar-se al club del seu cor. “És el par­tit que mai vol­dria jugar”, acos­tuma a recor­dar el madri­leny, tot i que els seus pre­ce­dents a Valle­cas ocu­pant la ban­queta visi­tant diuen que se’n surt força bé, i és que l’exca­pità del Rayo no ha per­dut en cap de les dues visi­tes com a entre­na­dor de l’equip gironí. Fins ara, el balanç és d’un empat i una victòria.

El pri­mer enfron­ta­ment va ser el 18 de març del 2023, en la jor­nada 26 del curs 2022/23, el del retorn a la màxima cate­go­ria. Aquell dia, Míchel, que sem­pre ha des­ta­cat per ser un tècnic inter­ven­ci­o­nista durant els par­tits, la va encer­tar de ple amb el doble canvi que va fer al des­cans, quan els locals gua­nya­ven 2-1 gràcies als gols d’Isi i Trejo, que també van pro­ta­go­nit­zar la jugada còmica de la tarda amb un penal indi­recte que no va aga­far direcció cap a por­te­ria. Riquelme i Miguel van ser relle­vats per Toni Villa i Javi Hernández, que van tenir una influència directa en el 2-2 defi­ni­tiu, obra d’un Tsy­gankov en estat de gràcia que també havia rea­lit­zat el pri­mer gol dels cata­lans. El seu doblet va ser una decla­ració d’inten­ci­ons, ja que va començar a demos­trar la seva vàlua amb una irrupció estel·lar a LaLiga.

El segon duel es va dis­pu­tar en la jor­nada 13 de l’extra­or­di­nari curs pas­sat. Álvaro García, mal­son dels afi­ci­o­nats blanc-i-ver­mells en la final de pro­moció d’ascens de la 2020/21 –el fet de per­dre aque­lla final és el que va pro­pi­ciar que Míchel agafés les reg­nes del Girona–, va obrir la llauna aviat, però els giro­nins, amb tot el seu poten­cial ofen­siu, van aca­bar remun­tant. Pri­mer, gràcies a la con­nexió ucraïnesa entre Tsy­gankov i Dovbyk, abans del des­cans. I, ja en la represa, amb una diana de l’enyo­rat Savinho, autor de l’1-2. Ales­ho­res, l’equip era líder en soli­tari amb dos punts més que el Madrid i un balanç d’onze tri­omfs, un empat i una der­rota. Era el prin­cipi d’un somni que es va con­ver­tir en una rea­li­tat.

A casa, un balanç dis­par

A Mon­ti­livi, els resul­tats dels pre­ce­dents entre el Girona i el Rayo són més repar­tits des que Míchel va arri­bar a la ciu­tat dels qua­tre rius, amb dos tri­omfs locals –tots dos asso­lits el curs pas­sat, al gener, en els vui­tens de la copa (3-1), i al febrer, en la lliga (3-0)–, dos empats –un va ser el 0-0 de la pri­mera volta de la pre­sent tem­po­rada, i l’altre es va donar en l’últim par­tit del 2022 (2-2)– i una única der­rota, també en la copa, en el pri­mer curs de l’entre­na­dor de Valle­cas a la ban­queta del Girona (1-2).

DE BON RECORD

El curs passat, Dovbyk i Savinho van capgirar el gol inicial d’Álvaro García

ENCALLATS

El Girona i el Rayo no van poder desfer l’empat en la primera volta a Montilivi (0-0)
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)