El Girona afronta l’últim capítol particular de la Champions League rebent l’Arsenal a l’estadi de Montilivi (21 h, Movistar Liga de Campeones). Un partit que ha de ser especial i que els jugadors, el cos tècnic, el club i els aficionats afronten amb especial nostàlgia de saber que repetir en la màxima competició continental no serà gens fàcil en els propers anys, i és que de les quatre places de la lliga espanyola n’hi ha dues reservades per al Barça i el Madrid, darrerament una altra per a l’Atlético, i la quarta és la més oberta entre diversos candidats que any rere any ensenyen les urpes per ingressar a l’elit europea. Una selva. L’equip dirigit per Míchel Sánchez vol dir adeu amb un bon regust al torneig de clubs més prestigiós del planeta. Si pot ser amb victòria contra un dels candidats a la Premier League i també a dir moltes coses en la lliga de campions, un Arsenal que va segon en la lliga anglesa i que en la fase de grups només és superat pel Liverpool, líder immaculat, i el Barça, una de les sensacions.

El conjunt dirigit per Mikel Arteta, de l’escola Barça com a futbolista, i teòric de Pep Guardiola com a entrenador, és un amant del 4-3-3, el joc posicional i el domini, defensiu i ofensiu, dels seus equips mitjançant la pilota. El basc ja fa sis temporades que dirigeix l’Arsenal i que construeix un equip cada vegada més letal, etern candidat a la Premier fent ombra al mateix City i al Liverpool, els grans dominadors dels darrers anys. Els londinencs no han perdut cap partit des de l’11 de novembre a San Siro contra l’Inter de Milà (1-0), tot i que entremig van caure eliminats de la FA Cup contra el Manchester United en la tanda de penals –el matx va acabar amb empat–. Els números, sobretot ofensius, dels gunners són espectaculars, i és que en els darrers tres partits de Champions League, des de la derrota a Milà, han sumat nou punts de nou de possibles, amb 11 gols a favor i només un en contra, el que van encaixar contra l’Sporting de Portugal en l’1-5 a l’estadi José Alvalade.

El Girona tindrà al davant un dels gegants d’Anglaterra que ha deixat empremta per Europa gràcies a l’estil del seu joc, tot i faltar-li algun títol a les vitrines –només ha aconseguit una recopa, el curs 1993/94, i una copa de Fires, el 1969/70–. Una plantilla de les més potents del món o com a mínim de les més ben valorades en el mercat gràcies a la potència de la seva joventut, amb futbolistes com Bukayo Saka (23 anys), actualment lesionat, Saliba (23), Calafiori (22), Timber (23), Rice (26), Odegaard (26), Martinelli (23) o Havertz (25) i Gabriel Jesus (27), també lesionat i baixa a Montilivi juntament amb White i Tomiyasu. Els altres perills als quals s’haurà d’enfrontar l’equip blanc-i-vermell seran Sterling, Trossard o Thomas, tots ells jugadors contrastats en l’àmbit internacional que poden fer decantar qualsevol partit i provocar maldecaps a les defenses rivals.

L’Arsenal arribarà al duel amb l’obligació de sumar un punt per certificar la classificació per als vuitens i evitar dependre d’un tercer per no caure a l’eliminatòria dels setzens. I això que els d’Arteta són tercers en la taula i poden quedar segons si sumen els tres punts i el Barça punxa a casa contra l’Atalanta. Sabedors que només una carambola els traurà dels vuit primers, els anglesos faran rotacions ja que diumenge reben el City en la Premier.