Art­hur Melo ja és juga­dor del Girona. Ho serà fins al final de la pre­sent tem­po­rada després que el club gironí i la Juven­tus acor­des­sin una cessió sim­ple fins al 30 de juny, és a dir que, en prin­cipi, la història del bra­si­ler com a blanc-i-ver­mell serà de 17 par­tits, això si Míchel pot comp­tar ja amb ell a par­tir de dilluns en el duel con­tra Las Pal­mas; si la pape­rassa no ho alen­teix, seran 16 els par­tits els que fal­ta­ran per aca­bar el curs. I haurà de suar la can­sa­lada Art­hur si vol treure pro­fit de la cessió a l’enti­tat giro­nina, ja que no juga un par­tit ofi­cial des del 29 de maig del 2024 en la final de la Con­fe­rence Lea­gue con­tra l’Olym­piacòs. L’ope­ració sem­blava un risc però el Girona només pagarà 900.000 per la cessió i Melo ve a solu­ci­o­nar la falta d’una figura que orga­nitzi des del mig del camp, que generi joc, que mogui la pilota i l’equip com ho vol Míchel, i el mig­cam­pista bra­si­ler ho pot fer perquè va sobrat d’aques­tes qua­li­tats. Tot dependrà de la volun­tat i fins on voldrà arro­man­gar-se per posar-se al ser­vei de l’equip i absor­bir en les idees del tècnic.

Art­hur Melo es va for­mar al Grémio, club en el qual va començar a des­pun­tar amb vint anys aca­bats de fer. A l’equip de la seva vida va començar a gua­nyar els pri­mers títols –la Liber­ta­do­res i la Recopa, els més impor­tants– i des d’on va cri­dar l’atenció dels grans equips del con­ti­nent euro­peu. I va anar a un dels més pres­ti­gi­o­sos com és el Barça, que en va pagar 30 mili­ons el 2018 després de ser con­si­de­rat un fut­bo­lista ADN blau­grana tot i haver-se for­mat a l’altre cos­tat de l’Atlàntic en una posició clau en la història culer. L’aven­tura al Barça va durar dos anys enmig de la irre­gu­la­ri­tat i la falta d’un pas enda­vant que no va arri­bar, i els bar­ce­lo­nins el van incloure en una ope­ració finan­cera dub­tosa per arre­glar els números jun­ta­ment amb la Juven­tus i Pja­nic. A Torí la història per a Art­hur Melo es va repe­tir i després de dos anys amb força opor­tu­ni­tats però pocs minuts ha enca­de­nat dues ces­si­ons en les dues dar­re­res tem­po­ra­des que ha apro­fi­tat de manera dife­rent. La pri­mera al Liver­pool, en què va jugar només 13 minuts en un par­tit de Cham­pi­ons Lea­gue, no va arri­bar a debu­tar en la Pre­mier Lea­gue i va dis­pu­tar tres par­tits amb l’equip sub-21 per recu­pe­rar-se d’una lesió impor­tant a la cuixa que el va tenir fora dels ter­renys de joc gai­rebé qua­tre mesos. En l’última, el bra­si­ler va tor­nar a sen­tir-se impor­tant. Ho va fer a la Fio­ren­tina capi­ta­ne­jant el mig del camp i arri­bant amb els vio­le­tes fins a la final de la Con­fe­rence Lea­gue, el seu dar­rer par­tit ofi­cial –en va jugar 48 en total.

Ni el bon paper va convèncer Thi­ago Motta, aca­bat d’ater­rar a la Juven­tus, de creure en la figura d’Art­hur Melo, i és que, en la pri­mera mei­tat de la tem­po­rada no ha jugat ni un par­tit ofi­cial, un fet que l’obli­gava a sor­tir sí o sí durant el mer­cat d’hivern per apro­fi­tar la segona mei­tat de la tem­po­rada i tor­nar a veure el futur amb més opti­misme, ja que acaba con­tracte amb els de Torí el 2026. Pot­ser per això, i també per l’ele­vat salari, impos­si­ble de man­te­nir per al Girona sense estar el curs vinent a la Cham­pi­ons –cobra uns set mili­ons–, no s’ha lli­gat cap opció de com­pra per part giro­nina, que inten­tarà, això sí, treure tot el suc pos­si­ble a una solució d’emergència –el juga­dor hi ha posat de la seva part renun­ci­ant a part del sou.

Melo apor­tarà experiència al màxim nivell –ha jugat 22 par­tits amb la selecció abso­luta del Bra­sil–, tècnica i sen­tit tàctic i orga­nit­za­tiu a un mig del camp que neces­sita un cer­vell que generi joc i enllaci amb la mit­ja­punta. Si Míchel acon­se­gueix en un temps rècord acos­tar el juga­dor a la seva millor versió, segur que el joc de l’equip i els resul­tats en sor­ti­ran bene­fi­ci­ats i el Girona estarà a prop de l’objec­tiu: tor­nar a Europa.