El protagonista del partit va ser Abel Ruiz, que va estar molt actiu i va ser el principal referent ofensiu del Girona, sobretot en els primers quaranta-cinc minuts. L’atacant va buscar constantment les esquenes de la defensa canària, sobretot pel costat dret, on McKenna i Mármol van patir molt per aturar l’atac gironí. En el primer temps, va poder anotar el seu quart gol del curs després d’aprofitar una passada filtrada de Yangel Herrera des del mig del camp que el va deixar sol davant Jasper Cillessen, va batre el porter en un xut potent i col·locat al pal curt. Poc després, va connectar una rematada dins l’àrea que la defensa va enviar a córner en l’últim instant. Eren moments que Montilivi, sobretot a través de càntics de Jovent Gironí, i Abel connectaven més que mai. Era necessari, ja que el davanter està sent criticat per una part petita, però sorollosa, de la massa social del club. Després de la celebració, el valencià va continuar generant perill amb una rematada que va marxar per sobre el travesser després d’una bona centrada de Bryan Gil, en una acció de joc directe iniciada per Gazzaniga. Just abans del descans, va tenir l’oportunitat més clara que pot tenir un futbolista, un penal. En la pena màxima, comès per McKenna sobre Yangel, Ruiz va assumir la responsabilitat del llançament, però Cillessen li va endevinar el costat esquerre i va evitar el gol. Si l’hagués marcat, s’hauria col·locat com a màxim golejador de l’equip amb cinc dianes; ara, però suma quatre gols, els mateixos que Stuani. Tot i no trobar porteria, el seu treball i mobilitat van ser fonamentals en l’atac gironí en un primer temps que el valencià anava cap als vestidors dialogant amb Bala, entrenador de porters, qui li havia donat indicacions sobre on es tiraria Cillessen. En la represa va viure més aïllat i vigilat pels dos centrals. El conjunt canari també va fer una passa endavant en la pressió i li va costar poder connectar amb els seus companys. A mesura que el Las Palmas dominava més el joc, el Girona buscava ser més directe en la passada, un cop trepitjava camp rival. Abel es va incrustar entre els centrals, barallant-se constantment amb Àlex Suárez, parella de ball. En una ocasió, va estar a punt de pispar la cartera a Mckenna. Van ser els últims esforços del davanter, que va ser substituït en el minut 64 per Stuani. Montilivi li va agrair l’esforç, i sobretot el gol, a un Abel que necessita més que mai el suport de l’afició. Amb el partit d’ahir, el d’Almussafes ja suma setze partits disputats en la lliga i quatre dianes, a més a més dels tres enfrontaments de Champions League i el partit de copa. Malgrat que ahir va sumar, es necessita molt més del davanter per fer un pas endavant a dalt.