Difícil, no: gairebé impossible. Rescatar aspectes positius, tant col·lectius com individuals, de la visita del Girona a San Mamés és realment complicat, perquè excepte alguns minuts de la primera part els gironins no van transmetre la sensació que podien competir el partit. De fet, tampoc no s’hauria estranyat gaire ningú si el resultat hagués arribat a ser més ampli que el 3-0 definitiu. L’estadística de gols esperats, normalment per sota dels gols reals, amb un 3,56 a 0,06 a favor de l’Athletic, ho resumeix a la perfecció. Si no van caure més gols va ser, en part, per algunes bones intervencions que va protagonitzar Gazzaniga. L’argentí, tot i sortir a la foto del 3-0 final, va ser segurament el menys responsable de la derrota i de la mala imatge del Girona a San Mamés.

Que el conjunt gironí fos incapaç de dominar el partit amb la pilota no va ser perquè no ho hagués intentat. En aquest sentit, Gazzaniga va ser un dels més valents en la sortida de pilota i és el que va prendre considerables riscos des del primer minut sortint des de darrere amb la pilota controlada. En general, sempre se’n va sortir bé. De fet, pels seus peus va passar una jugada que podia haver acabat en una ocasió claríssima dels gironins si Tsygankov no s’hagués equivocat en la passada en els metres finals.

Entre pals, Gazzaniga tampoc va poder fer gaire més per ajudar l’equip. De fet, si no arriba a ser per les seves aturades el resultat al descans hauria estat dels dolorosos. I és que abans de l’1-0 l’argentí ja va haver d’evitar el gol d’Iñaki Williams refusant amb reflexos una rematada de cap del davanter al segon pal, aprofitant un error de marcatge en un córner. I ja amb l’1-0 en el marcador, Gazzaniga encara es va lluir més per evitar el segon gol de De Marcos, aquest cop traient un peu miraculós després que el lateral rematés absolutament sol al segon pal guanyant l’esquena a la defensa. Només li va faltar aturar el penal, com ja va fer contra l’Athletic en la primera volta en dues ocasions, però aquesta vegada, tot i encertar el costat, no va poder treure el xut des dels onze metres de Sancet a l’escaire. Tampoc, ni de bon tros, va poder fer res per evitar el 2-0, i és que estava del tot venut amb la rematada de cap a l’àrea petita.

L’única taca, i perquè segurament tot el que és dolent s’encomana, la va tenir en l’acció del 3-0: la jugada es va originar amb un mal servei seu amb les mans que va interceptar la pressió local, abans que Solís acabés perdent la pilota definitivament, i Sancet, picant l’esfèrica per sobre de Gazzaniga, va fer el 3-0 definitiu. Un resultat just, i això que Gazzaniga va estar entre els millors. O, si més no, per sobre dels que a San Mamés van tenir un dia per oblidar.