Prioritats que canvien
El Girona, immers en una dinàmica negativa en què només ha aconseguit tres victòries en els últims 14 partits, té clar, a través del mateix Míchel, que abans de parlar d’Europa ha de segellar el més aviat possible la permanència
El Girona no remunta el vol pel que fa al joc que mostra ni, tampoc, en els resultats que està aconseguint darrerament. Els gironins viuen immersos en una dinàmica negativa que va tenir un oasi de dues victòries consecutives entre el darrer partit de l’any a Montilivi contra el Valladolid (3-0) i el primer del 2025, a Mendizorrotza contra l’Alavés (0-1). Míchel continua sense trobar la tecla que faci funcionar l’equip i el porti fins a la regularitat, i és que, en els últims 14 partits oficials comptant totes les competicions –lliga, copa i Champions League–, els blanc-i-vermells han sortit vencedors només en tres duels, una dada pèssima que ha deixat el conjunt gironí fora de la copa tot just en la segona eliminatòria i fora de la màxima competició continental de manera virtual a falta, ben bé, de tres jornades per al final de la fase de grups –superar el Liverpool, el Milan o l’Arsenal semblava una utopia, tot i que es va competir molt bé contra els tres. En la lliga, l’equip fa la goma per mirar de ser un dels que lluitin per una posició per competir a Europa el curs vinent, però potser ho haurà de fiar tot al fet que no guanyi la copa la Real Sociedad i el setè entri en la Conference League. Evidentment, queden molts partits, l’esperança no es perd, però sembla que els discursos interns i externs, a més de les prioritats, han canviat.
Primer, la permanència
El Girona sap que actualment disposa d’un marge suficient per no patir per salvar la categoria en cap moment. Els resultats de la jornada fan que la distància respecte al divuitè classificat, el primer que baixaria a segona, hagi passat de 10 a 9 punts. A més, hi ha molts equips pel mig i amb les victòries del Celta i el Getafe sembla que la taula s’hagi trencat i s’hagi fet una selecció real dels conjunts que hauran de suar sang per evitar el descens. La derrota a San Mamés dels gironins va obligar Míchel a aparcar la paraula Europa com a objectiu prioritari dels seus jugadors per passar a ser un desig. El rendiment de l’equip és tan inestable que segurament el de Vallecas vol treure pressió als seus en la lluita que presumiblement hauran de lliurar per mirar de repetir aventura europea, i és que la tranquil·litat que pot donar als futbolistes tancar el primer i gran objectiu fixat, que no és cap altre que continuar a primera una temporada més, pot beneficiar en l’últim tram de curs. Una vegada s’hagi aconseguit això, sumant tres o quatre triomfs més per arribar als 40-42 punts fixats, l’equip podrà focalitzar-se 100% en Europa, si hi és a temps.
Els blanc-i-vermells no aconsegueixen fluir dins del terreny de joc per ser prou verticals i profunds i generar ocasions. En la zona de creació ningú crea i en la zona de tres quarts s’apaguen els llums i no se sap com atacar les defenses rivals ni per banda, sol mancar un rematador clar, ni pels passadissos interiors, sense cap figura clarivident que trenqui les estructures dels rivals. En la sortida de la pilota, admès pel mateix tècnic, l’equip tampoc està fi i l’esperança és que Arthur es posi al millor to competitiu possible i sigui l’encarregat de donar criteri a l’inici del joc, la clau de l’estil Míchel per trobar els espais i atacar el contrincant amb verticalitat i no pas amb possessions estèrils i passades horitzontals que permeten defensar els altres amb facilitat.
Tot i que després de 23 jornades de lliga, dos partits de copa i vuit de Champions League, el Girona no ha aconseguit rutllar com es desitjaria, el de Vallecas segur que no variarà ni un mil·límetre el full de ruta de l’estil que ha dut el club i l’equip a una altra dimensió en els darrers temps. El repte és majúscul, ja que és evident que molts dels jugadors estan per sota del seu millor estat de forma, tot i que fa molt poc que la plantilla i el cos tècnic estan gaudint de setmana neta per entrenar i preparar a consciència els partits que tindran de lliga cada cap de setmana fins al maig.
De moment no preocupa, però els darrers dies Míchel ha vist com Miovski, Danjuma, Miguel i Arnau queien dels seus plans per problemes físics. Els tres primers n’haurien de tenir per poc i, pel que fa al central de Premià, les proves determinaran si té o no una lesió als isquiotibials. Si la té, aquesta seria una baixa de pes.
