El Girona va perdre en la seva visita al Bernabéu i continua immers en una dinàmica que, d’entrada, no acompanya a ser gaire optimista a l’aficionat. Tot i l’ensopegada, segurament previsible per a la majoria, els gironins van marxar amb bones sensacions dels duels contra els blancs perquè la feina planificada va sortir gairebé impecable i només una genialitat de Modric va obrir la porta del triomf madrileny, una porta que li estava costant força d’esbotzar. Tot i tenir aproximacions per donar algun ensurt al Madrid, la falta de qualitat i clarividència en atac, una constant enguany, va impedir als de Míchel esgarrapar un sol punt. Per sort, el descens continua a vuit punts i el sisè, de moment, a cinc. Els tres punts dels darrers divuit en joc fan por i el proper duel contra el Celta ja ha estat catalogat d’important per tothom.

Els primers minuts no van ser molt intensos per part dels dos equips i això li va venir de meravella a un Girona que es va acomodar damunt del terreny de joc, va ajuntar les línies i aplicar el pla de partit que havia pensat Míchel. Sense pilota i per iniciar pressió, l’equip dibuixava un 4-4-2 per defensar-se, però si Lucas Vázquez atacava la línia era de cinc amb Miguel, ahir extrem, tancant les arribades del gallec. Tothom tenia clara la seva funció per defensar espais i no deixar que el Madrid, amb fins a quatre jugadors ultraofensius, pogués fer mal. I tot i això els blancs van tenir un parell de contres per fer-ho, tot i que les imprecisions pròpies o les accions defensives gironines van impedir el gol.

Els de Míchel van ser els primers d’avisar després d’un córner en què Oriol Romeu va caçar un refús i va posar la pilota al segon pal, on arribava Arnau, que va obligar a intervenir Courtois tot i rematar sense angle (5’). Després de l’aturada del belga, els madrilenys van poder córrer –en aquest context es mouen com peix a l’aigua– i Mbappé va fer lluir Gazzaniga, en un clar exemple de com de perillosos poden ser el francès i Vinícius quan tenen camp al davant. I és que, en bloc baix i els gironins ben junts, el Madrid poc perill generava tret d’algun canvi de ritme de Mbappé, molt mòbil en atac, o algun xut fora de l’àrea, la via que acabaria utilitzant per fer l’1-0.

Abans d’això, el Girona va gaudir dels seus millors minuts. Amb força control i decisió en les passades i escapolint-se de la pressió, dèbil i sense intensitat dels d’Ancelotti. Fruit d’això, una gran combinació entre Danjuma i Van de Beek va acabar amb el segon sol davant Courtois al vèrtex de la petita però fent un xut massa centrat i tou que el porter va poder desviar. De nou, acció i reacció blanca per córrer a la contra, aquesta vegada amb Vinícius deixant enrere a tothom, però en comptes de rematar ell la jugada va voler assistir Mbappé, que quan ja salivava davant la porteria va veure com Krejcí arribava com un tren per posar el peu en última instància (30’). Dos minuts després, Danjuma va poder rebre, conduir i ser vertical per encarar-se a Lucas Vázquez i provar amb l’exterior una centrada al punt de penal que Viktor Tsygankov va enviar directe a la graderia, sol i en bona posició.

Quan semblava que no havia de passar res més abans del descans i només una genialitat podia decantar la balança, va arribar la genialitat. La defensa blanc-i-vermella va rebutjar un córner tancat de Rodrygo i, a la frontal, Modric, que aquest 2025 farà 40 anys, va acomodar-se la pilota amb el pit i va etzibar un xutàs imparable per a l’estirada de Gazzaniga (41’).