El Girona va per­dre al San­ti­ago Ber­nabéu plan­tant cara i apli­cant el pla de par­tit tre­ba­llat per Míchel Sánchez. Els giro­nins sabien que no podien jugar de tu a tu con­tra un equip d’un poten­cial ter­ri­ble que, a més, quan juga com a local sol esmi­co­lar els seus rivals –només el Barça i l’Atlético hi han esgar­ra­pat punts enguany–. Els fut­bo­lis­tes diri­gits pel tècnic de Valle­cas van ajun­tar línies, es van posar la gra­nota de feina per, com a màxima pri­o­ri­tat, no gene­rar espais, que és quan el con­junt blanc fa més mal. El pla va sor­tir força bé fins que Luka Modric, a punt de fer la qua­ran­tena, va esguer­rar el guió amb un xutàs des de la fron­tal després d’un refús defen­siu que va entrar per l’escaire esquerre de la por­te­ria de Gaz­za­niga. Impa­ra­ble. Com la ratxa del con­junt gironí, que perd per pri­mera vegada en aquesta cam­pa­nya tres par­tits en la lliga i no surt d’una dinàmica nega­tiva que ja dura massa. I és que en l’entorn del club blanc-i-ver­mell es comença a ins­tal·lar un sen­ti­ment de pes­si­misme que ha fet que sumar al més aviat pos­si­ble els 40-42 punts neces­sa­ris per lli­gar la per­manència a pri­mera sigui ara mateix una pri­o­ri­tat. Aca­bada la jor­nada, els giro­nins tenen un marge de vuit punts res­pecte al pri­mer equip que bai­xa­ria a segona, un València que també va per­dre el seu matx a casa con­tra l’Atlético (0-3). Amb el coixí, de moment hi ha un clima de tran­quil·litat en la plan­ti­lla, que tot i les dues últi­mes der­ro­tes millora el ren­di­ment i aplica els cri­te­ris de l’estil del tècnic.

Fins i tot quan el curs pas­sat el Girona gua­nyava par­tits amb una faci­li­tat només a l’abast dels més grans, el mateix Míchel avi­sava que en la màxima cate­go­ria vèncer és molt com­pli­cat. I aquest curs, els giro­nins ho estan com­pro­vant en pri­mera per­sona. És evi­dent que la tem­po­rada és atípica a con­seqüència de la par­ti­ci­pació en la Cham­pi­ons Lea­gue, ja que el fet de com­pe­tir cada 3-4 dies i fer-ho gai­rebé sem­pre con­tra equips de molta qua­li­tat –cinc dels vuit rivals que van tenir juga­ran els vui­tens de final del tor­neig con­ti­nen­tal– ha com­por­tat una plaga de lesi­ons i la impos­si­bi­li­tat de pre­pa­rar en con­di­ci­ons els juga­dors i els cor­res­po­nents par­tits. El fet és que l’equip blanc-i-ver­mell ja ha jugat 35 par­tits –la lliga regu­lar té 38 jor­na­des– i només ha acon­se­guit la victòria en onze enfron­ta­ments, nou en la lliga, un en la Cham­pi­ons i un en la copa. El bagatge és pobre, a més, tenint en compte que ja s’han per­dut dinou par­tits –dotze de lliga i set a Europa– i que només se n’han empa­tat cinc. Un d’aquests empats va por­tar a l’equip gironí fins a la pròrroga de la segona eli­mi­natòria de copa a Las Gau­nas con­tra el Logroñés, que va aca­bar amb una tanda de penals fatídica i la con­seqüent eli­mi­nació gai­rebé de bon prin­cipi a mans d’un segona FEF, la gran taca per a la plan­ti­lla en la pri­mera mei­tat del curs.

Amb tretze par­tits a la vista per aca­bar la tem­po­rada i tres mesos de com­pe­tició cla­vats amb una atu­rada per com­pro­mi­sos inter­na­ci­o­nals al març, Míchel inten­tarà con­ti­nuar per­fi­lant tant com pugui el seu equip i, sobre­tot, aco­blant un Art­hur Melo que pinta que serà clau per apli­car un punt més de ver­ti­ca­li­tat al joc per fer el pas enda­vant neces­sari en atac, un pro­blema que, tot i que sigui negat fins ara –els giro­nins són el setè equip que més gols fa–, pena­litza l’estil que vol apli­car el de Valle­cas al seu equip, ja que el risc com­porta encai­xar gols en con­tra –són el setè que més en rep–. Ara com ara, el pròxim rival, a Mon­ti­livi, dis­sabte a les 14 h, serà el Celta, un con­junt en un bon moment que lluita per evi­tar d’una vegada per totes el des­cens, com el Girona, i que somia veure’s immers en la lluita per Europa, també un anhel per als giro­nins.