El Girona afronta un tram del calendari i de la competició clau per saber realment quina serà la seva lluita o objectiu de cara a les últimes 10 jornades de lliga que quedaran per jugar-se. Els gironins s’enfronten al Celta de Vigo dissabte, 1 de març, a Montilivi (14 h), visiten l’Espanyol el dilluns 10 (21 h) i tornen a jugar com a locals contra el València el dissabte 15 (21 h). Els 9 punts per disputar abans de la propera aturada del campionat per compromisos internacionals de les seleccions seran vitals per als de Míchel Sánchez, ja que la quantitat de punts que acabin sumant els situarà en disposició o bé de comprar el bitllet del tren d’equips que lluitarà per accedir a Europa fins al final de la campanya –tenint en compte, a més, que hi podria haver alguna plaça extra per anar-hi–, o bé de quedar-se en terra de ningú amb dificultats per mirar amunt i prou marge per no patir per apropar-se a la part baixa; o també, en el cas més crític, d’acostar-se perillosament al descens perquè la ratxa negativa s’allarga aquests tres partits i els rivals –l’Espanyol i el València estan per sota– els retallen el coixí actual.

El primer rival amb qui els blanc-i-vermells volen trencar la ratxa de tres derrotes seguides és el Celta, un equip que enllaça tres partits sense perdre –contra el Betis (3-2), l’Atlético al Metropolitano (1-1) i l’Osasuna (1-0)– i que ha recuperat el seu jugador franquícia, l’incombustible Iago Aspas, després que l’atacant gallec estigués un mes de baixa per culpa d’una lesió muscular. L’equip dirigit per Claudio Giráldez practica un bon futbol i no ho posarà fàcil dissabte a Montilivi, tot i que a domicili només ha guanyat un partit dels 12 que hi ha disputat (és el quart pitjor a fora amb només 6 punts).

La segona parada per als de Míchel serà el sempre calent duel català contra l’Espanyol a l’Stage Front Stadium. Els de Manolo González només han perdut un dels set partits que han disputat aquest 2025 i segur que arribaran amb la fletxa cap amunt després de veure com han sortit del descens i competeixen de tu a tu contra qualsevol rival, i és que van vèncer per la mínima el Madrid i van empatar a una diana contra l’Athletic en els dos darrers partits a casa. Precisament com a local, el conjunt periquito ha tret 22 dels 27 punts que suma en total, una dada que mostra el nivell de l’Espanyol a casa i el que es trobarà un Girona que, depèn dels resultats, podria jugar-se ja una plaça en la taula contra els blanc-i-blaus.

La tercera i darrera prova abans de l’aturada del cap de setmana del 22 i 23 de març serà de nou a Montilivi contra un València que afronta cada partit com si fos una final per evitar el que seria un descens traumàtic per a una club clàssic del futbol estatal. El conjunt valencianista està en aquests moments en descens –seria el primer equip que baixaria, a una distància de 8 punts del Girona–, però ha vist millorat el rendiment de molts futbolistes gràcies a l’efecte Carlos Corberán. Si bé és cert que, des de l’arribada del nou tècnic en substitució de Rubén Baraja, els valencianistes han patit algun revés important amb golejades en la copa i en la lliga contra el Barça, han guanyat tres partits a Mestalla –contra la Real Sociedad (1-0), el Celta (2-1) i el Leganés (2-0)– que els han acostat a la salvació respecte de fa un mes, ja que ara sumen els mateixos punts que Las Palmas, el primer equip que se salvaria. A fora, el València és l’únic equip que encara no ha guanyat cap enfrontament, ha esgarrapat només 5 punts de cinc empats.

El Girona s’enfronta, doncs, a tres equips d’un nivell similar al seu, amb setmanes netes de competició per preparar els enfrontaments a consciència, i fer un pas endavant a tots els nivells que li permeti aconseguir el millor botí possible per així lligar l’objectiu prioritari de la permanència en la categoria i, llavors sí, pensar a poder repetir experiència europea per segon curs consecutiu. Pas a pas i, com no, Montilivi s’albira que tornarà a ser vital.