Espurnes d’esperança

Pro­ble­mes físics

Que el ren­di­ment de Tsy­gankov esti­gui per sota del que s’espe­rava aquesta tem­po­rada no és casu­a­li­tat, ni està estric­ta­ment lli­gat a la dinàmica de l’equip. Lògica­ment, hi ha un fac­tor que ho explica en bona part, i no és altre que les lesi­ons. Unes lesi­ons que ja el van con­di­ci­o­nar des de l’inici de curs. Cal no obli­dar que l’ucraïnès no va poder jugar cap par­tit de pre­tem­po­rada pel tren­ca­ment mus­cu­lar que es va fer amb Ucraïna en una Euro­copa a la queal ja va arri­bar al límit de les for­ces, després de tenir pro­ble­mes físics en el tram final del curs pas­sat.

Tsy­gankov es va recu­pe­rar a les aca­ba­lles de la pre­tem­po­rada, però després el va afec­tar un procés víric que el va dei­xar fora de la pri­mera jor­nada de lliga. La seva entrada a l’equip va ser directa, i en menys d’un mes i mig va acu­mu­lar vuit par­tits de titu­lar, fins que es va lesi­o­nar con­tra el Feye­no­ord. Va estar un mes i mig de baixa i va tor­nar per jugar uns minuts con­tra l’Espa­nyol i ser titu­lar en la Cham­pi­ons con­tra l’Sturm Graz, i es va tor­nar a lesi­o­nar. De nou, va estar més d’un mes fora de com­bat, i va tor­nar després de les vacan­ces de Nadal bus­cant una regu­la­ri­tat que de moment manté, amb cinc titu­la­ri­tats con­se­cu­ti­ves.

Totes aques­tes lesi­ons no han permès que Tsy­gankov acabi d’aga­far ritme de com­pe­tició i en aquest curs només ha pogut dis­pu­tar fins ara 14 par­tits de lliga i 5 de Cham­pi­ons.

Línia ascen­dent

En bona part con­di­ci­o­nat per aquests pro­ble­mes físics, el còmput glo­bal de la tem­po­rada de Tsy­gankov no és posi­tiu, perquè l’ucraïnès ha vist com min­va­ven con­si­de­ra­ble­ment les seves estadísti­ques. Fins ara només ha mar­cat un gol, en la lliga, a diferència dels vuit de la tem­po­rada pas­sada o dels tres que va mar­car en el curs 2022/23 després d’arri­bar en el mer­cat d’hivern. A més, ha repar­tit només tres assistències, quan el curs pas­sat en va repar­tir set i en fa dos, sis. De fet, fins i tot s’ha reduït la seva capa­ci­tat de dese­qui­li­bri, ja que en la pri­mera mitja tem­po­rada va sig­nar 0,9 regats per par­tit en la lliga; el curs pas­sat, 0,7, i aquesta tem­po­rada, només 0,4.

Les xifres no l’acom­pa­nyen, però no tot és fosc. Prin­ci­pal­ment perquè en els últims par­tits Tsy­gankov ha transmès molt millors sen­sa­ci­ons que ante­ri­or­ment i sem­bla estar recu­pe­rant l’espurna que el carac­te­ritza. En la der­rota con­tra el Sevi­lla (1-2), encara al gener, va donar una assistència a Arnau per recu­pe­rar con­fiança; en la victòria con­tra Las Pal­mas (2-1) va jugar a una velo­ci­tat dife­rent de la resta i va ser dels millors del par­tit; con­tra el Getafe, també a Mon­ti­livi (1-2), va lide­rar l’atac gironí tro­bant els com­panys en zona de perill i va assis­tir Yan­gel Her­re­raa la sor­tida d’un córner, i fins i tot diu­menge al Ber­nabéu (2-0) va tenir moments des­ta­cats tot i per­do­nar el gol en una bona ocasió.

A aquests dar­rers par­tits, sobre­tot a Mon­ti­livi, s’hi agafa el Girona amb l’espe­rança de tor­nar a veure el millor Tsy­gankov en el que resta de tem­po­rada. I és que és evi­dent que l’equip el neces­sita, ja sigui a la banda dreta, on millor ren­di­ment ha donat sem­pre, en una posició més cen­trada, amb Bryan Gil i Dan­juma a les ban­des, o fins i tot a l’esquerra, on ja hi ha jugat alguns minuts. L’encaix s’ha de tro­bar, perquè part de les aspi­ra­ci­ons dels giro­nins fins al final de curs depe­nen que Tsy­gankov, cri­dat a ser un dels homes més impor­tants de l’equip, si no el més impor­tant, torni a mera­ve­llar com a blanc-i-ver­mell.