De la manera que faci falta
El Girona rep la visita del Celta a Montilivi (14 h, Movistar LaLiga), un partit vital per trencar la ratxa de tres jornades perdent i iniciar la regularitat que tant fa falta
Els de Míchel se les hauran amb un rival que enllaça tres partits sense perdre, fa un bon joc però a domicili és dels pitjors de la competició
Fer-la grossa al Bernabéu era gairebé una missió impossible i, tot i que el Girona no va fer un mal partit, va costar Déu i ajuda estar a prop de donar la sorpresa contra el Madrid. Amb la derrota al feu blanc a la maleïda col·lecció d’aquesta temporada –19 en 35 partits oficials disputats–, als de Míchel Sánchez no els ha quedat cap més remei que girar full i centrar tots els esforços en un duel vital que començarà a marcar el futur de l’equip fins a final de temporada. El rival dels blanc-i-vermells en el retorn a Montilivi (a les 14 h, Movistar LaLiga) serà el Celta, un equip que enllaça tres jornades sense perdre i que ha recuperat el seu màxim exponent després de sortir d’una lesió, un Iago Aspas que va marcar en l’anada i que en dues estones que ha jugat en els últims dos partits ha fet dos gols clau per al seu equip.
El Girona arriba al matx tocat perquè veu que no millora prou el rendiment per fer que els bons resultats arribin. La dinàmica és dolenta però la línia respecte a la circulació de la pilota i la verticalitat i agressivitat ofensiva, que ha mancat durant tot el curs, sembla que ha iniciat una progressió que permet tenir esperances amb un equip que ha de mostrar encara el seu millor moment i és a temps de fer-ho. Amb l’escalfor de la seva afició, els de Míchel tindran una opció immillorable d’agradar però, sobretot, de sumar tres punts que serien aire fresc per respirar i afrontar l’últim terç de la competició, el més decisiu per consolidar posicions i lluitar per cotes ambicioses. Els gironins volen oblidar la darrera derrota contra el Getafe i fer que no s’escapin punts en el primer dels set partits (21 punts) que queden a casa fins al final de la campanya, un bon grapat que podrien ser clau en les aspiracions del club per tornar a repetir competició europea el curs vinent –de moment, els blanc-i-vermells han perdut ja cinc partits a Montilivi i, amb Míchel, el sostre, tant a segona com a primera, són sis en una mateixa temporada.
Les dues cares del Celta
El conjunt gallec arriba a terres gironines de ple en un grup de fins a nou equips que molt probablement lluitaran per una de les tres places europees que es generaran aquesta campanya, les del cinquè i sisè classificat, que aniran a l’Europa League, i la del setè, que si no guanya la copa la Real Sociedad donarà dret a competir en la Conference League –se’n podria generar una d’extra per al vuitè si per coeficient LaLiga aconsegueix un cinquè representant a la Champions League o, fins i tot, alguna més si la Real Sociedad i el Betis guanyen l’Europa League i la Conference League–. Els de Claudio Giráldez mostren un futbol atrevit amb un caràcter ofensiu que han solidificat, sobretot, com a locals, on han sumat 26 dels 32 punts que tenen en total. És a dir, els de Vigo són un equip poc eficaç a domicili –només una victòria i sis punts de 36 de possibles–, un fet que voldrà aprofitar un Girona que no té marge d’error i que s’autoexigeix el triomf per girar la truita i poder afrontar el duel català contra l’Espanyol sense afegir més pressió.
A part d’Aspas, que s’ha de veure si és o no titular, els gironins hauran de vigilar jugadors a l’alça com Swedberg, el sempre perillós Borja Iglesias, o el versàtil i sorprenent Mingueza. Per superar l’habitual línia de cinc gallega s’haurà de ser incisiu, vertical, contundent i agressiu per moure amb velocitat la pilota i generar els espais.
Precedents positius, només a primera
El Girona i el Celta s’han vist les cares en terres gironines en una promoció a primera, als anys trenta (2-0); en una tercera eliminatòria de copa (1-3); en quatre ocasions a segona i en quatre a primera –en nou dels deu precedents al futbol professional–. Sense cap mena de dubte, en la màxima categoria és on els gironins han aconseguit millors resultats jugant com a locals contra els gallecs, amb tres victòries i una sola derrota, la del curs del retorn a l’elit (2022/23) per culpa d’una solitària diana de Iago Aspas (0-1). En els altres precedents a primera, dues victòries per la mínima (1-0) en el curs de l’estrena (2017/18) i el passat (2023/24), i triomf 3-2 en el del descens (2018/19). A segona, el Celta gairebé sempre que visitava Montilivi era com un dels candidats a l’ascens i hi va aconseguir dues victòries i dos empats.
Primera titularitat per a Arthur?
Míchel Sánchez recupera per al duel el sancionat Yangel Herrera, que es va perdre el duel al Bernabéu, però perd Abel Ruiz, que arrossega molèsties musculars. Amb l’entrada segura del veneçolà al mig del camp, el tècnic de Vallecas podria optar per variar la medul·lar completament fent entrar per primera vegada a l’onze Arthur Melo, a que en les dues estones que ha jugat fins ara se l’ha vist amb possibilitats d’oferir a l’equip el que li manca per fer circular la pilota amb criteri, velocitat i certa verticalitat. Si el brasiler no entrés a l’onze, Iván Martín tornaria a ser l’encarregat d’aquesta faceta vital per al conjunt gironí.